Església de Sant Pere de Martorell de la Selva

Situada prop de la carretera C-35, quilòmetre 76,5, de Maçanet a Hostalric es trobala parròquia de Martorell de la Selva, de població disseminada dins el terme deMaçanet de la Selva. L’any 1323 és esmentada l’església en una visita pastoral.Primitivament era una petita església d’estil romànic. L’església parroquial de SantPere havia estat possessió del Monestir de Breda. El 1698 formava, amb Maçanet,una batllia del vescomtat de Cabrera. Segons sembla, aquesta primitiva esglésiaromànica fou destruïda. Entre el 1830 i el 1840 hi hagué una epidèmia de còlera,que va desolar aquestes comarques; llavors la gent de Martorell decidí construiruna església sota el patronatge de Sant Pere. Es va dedicar un altar a la imatge deSant Sebastià, per demanar la seva protecció contra la malaltia. Durant la GuerraCivil, 1936-39, no fou cremada, i es pogueren salvar les pintures dedicades alsquatre Sants Evangelistes: Sant Mateu, Sant Marc, Sant Lluc i Sant Joan, amb elsseus respectius símbols iconogrà.cs. L’any 1986 va ser restaurada. Les obres vanser promogudes pel Rector Conrad Ruhí. A la part exterior, a cada costat de l’entradade l’església, hi ha el cementiri.(Per accedir-hi demaneu la clau als veïns)

Església de Santa Maria de la Jonquera

L'església parroquial de Santa Maria de la Jonquera actual és en la seva major part obra del segle XVIII (quan Zamora visità la població el 1790 estava en construcció), d'una nau amb capelles laterals, creuer amb cúpula i absis semicircular i un campanar de torre octagonal. La façana, però, és l'únic element que es conserva del temple primitiu, alçat a l'inici del segle XV, amb portada d'arcs de mig punt en degradació, llinda i timpà d'un estil romànic ja molt avançat i tardà, amb elements gòtics. El 1569 consta ja com a parròquia independent.

Església de Sant Martí de Massanet de Cabrenys

L'església de Sant Martí surt citada el 1017 en el document d'una donació del comte Bernat Tallaferro a la seu de Besalú.

L'edifici és una construcció de la segona meitat del segle XII o ja del XIII, i consta d'una sola nau rectangular, capçada a l'est per un absis de planta semicircular del romànic tardà, més estret que la nau. Dues finestres de doble esqueixada il·luminen l'edifici, l'una al mur de migjorn i l'altra al centre de l'absis; a la capçalera de la nau hi ha dos ulls de bou, i una finestra renaixentista al frontis. Té l'absis decorat per l'exterior amb un fris d'arcuacions cegues que descansen sobre mènsules llises o ornamentades amb relleus geomètrics molt simples i esquemàtics; a sobre hi ha un fris de dents de serra i, al damunt, una cornisa incurvada. La nau, que presenta els murs completament llisos, té una cornisa de cavet; a les quatre cantonades trobem uns ressalts verticals i una socolada seguida.

Església de Sant Briç de Tapis

L'església advoca a St. Briç, deixeple i succesor de St. Martí al bisbat de Tours. El primer document que testifica l'existència del lloc és de l'any 954, quan el comte Guifré de Besalú donà al monestir de St. Pere de Camprodon un alou dins el terme de Maçanet.

El temple de St. Briç és petit però interessantíssim edifici preromànic (segles VIII-IX), dins del conjunt de petites capelles anteriors al segle X que resten a l'Empordà.

Té una planta rectangular; vist de l'exterior, no marca cap divisió entre la nau i l'absis. La nau té la volta de canó i separada en dues parts per un arc de ferradura que reposa sobre pilars adossats. Està fet amb dovelles llargues i els pilars amb blocs una mica grossos, de pedra tosca, ben escairats. Al capdamunt de la volta, un altre arc de ferradura divideix la nau amb l'altar major, aquest però, té els pilars remolinats i pintats de blanc. L'arc està fet amb tosques allargades, sense treballar i rejuntades amb calç.

Església de Sant Fructuós dels Massos de Pals

El nucli dels Masos de Pals estava format inicialment per masies disperses fortificades de gran interès arquitectònic. Actualment es tracta, però, d'un nucli urbà força poblat, situat entre el pobles de Pals i la platja. Cal destaca-hi l'església, un edifici del segle XVIII.

Església de Sant Joan de Foixá

L'Església de Sant Joan, a Foixà, ja era citada el 1058 quan la comtessa Ermessensa de Barcelona la restitueix a Berenguer, bisbe de Girona. En aquest document és anomenat Sancti Johannis de Fusxano.

El temple actual data majoritàriament del segle XVI, però s'hi conserva algun vestigi del temple que ja existia a meitat del segle XII. D'estil tardo-gòtic, és d'una nau, un absis semicircular (les seves dimensions en criden l'atenció) i capelles laterals.

Sobresurt la portalada amb el frontis amb quatre arquivoltes apuntades en degradació, llinda i timpà. A la banda de migdia destaquen dos monstres devoradors, mena de lleons alats que engoleixen un personatge. El de la banda nord la temàtica és floral. La ingenuïtat de les figures recorda l'escultura popular romànica del país. La llinda, al centre, té un petit emblema romboïdal on en baix-relleu s'hi representen algunes eines de l'ofici de mestre de cases.

Església de la Sala de Foixà

El municipi de Foixà comprèn els pobles de: Foixà, Sant Llorenç de les Arenes, La Sala i l'antic poble de Sidillà.
Església de la Sala Construïda al lloc de la Sala. Està documentada del segle XIII, per bé que l'edifici actual data del segle XVIII. Edifici de nau única, amb capelles laterals i absis semicircular.

Església de Sant Llorens de les Arenes

Sant Llorenç de les Arenes és un poble del municipi de Foixà (Baix Empordà), vora el límit amb el terme de Flaçà (Gironès). El nom s'origina en les extenses sorreres que ocupen una gran part de la seva rodalia.
L'orde de l'Hospital hi establí una comanda vers l'any 1236.
Ja l'any 1414 l'església i les cases de la comanda eren mig derruïdes.
Se n'ha conservat l'església, que és la parròquia del poble. Aquesta església, segons F. Monsalvatje, va ser donada pel comte d'Empúries a l'orde del Temple, a la fi del segle XII. Vers el 1236 hi fou establerta una comanda de l'orde de l'Hospital. L'edifici, dels segles XII-XIII, és d'una sola nau i un absis semicircular, construït amb carreus grans ben escairats. A la façana occidental hi ha la porta de tres arcs en gradació, llinda i timpà llis. La volta de la nau és apuntada.

Església de Sant Iscle i Santa Victoria de Sauleda

L'antiga parròquia de Sant Iscle i Santa Victòria de Sauleda. El lloc de Sauleda és esmentat ( ipsa Elzeda) ja el 898. L'església actual és un edifici romànic del segle XI, amb un típic campanaret d'espadanya cobert; bé que ampliada tardanament, guarda tot l'encís de les velles parròquies rurals. Formaven part de la demarcació els antics masos Bellveí i Planes, aquest dins el terme de Sant Pere Cercada. Travessa aquest territori una pista de muntanya, en bon estat, que uneix Santa Coloma amb Arbúcies per Sant Feliu de Buixalleu.

Església de Sant Romans

Església de Sant Romà de Cidilià , temple pre-romànic, un dels més antics de l'Empordà (s. VII - VIII). Municipi de Foixà
El setembre de 2008 data de la foto , és trova totalment en ruïnes.

Església de Sant Martí del Clot

Església parroquial de Sant Miquel del Clot , romànica, situada a 509 m alt., als vessants meridionals de la serra de Malforat, damunt la riba esquerra de la vall de Sant Ponç d'Aulina. Conserva l'absis, la volta i el portal adovellat, on hi ha una interessant inscripció en caràcters gòtics referent als terratrèmols de la comarca d'Olot el primer terç del s. XV. Havia estat sufragània de la de Sant Salvador de Bianya.

Església de la Colonia Llaudet

Aquesta petita església es va construir en época de gran esplandor de la colonia Llaudet de Sant Joan les Fonts.
El futur de la colònia Llaudet, localitzada a uns dos quilòmetres al nord de Sant Joan de les Abadesses, també ha generat molt debat els darrers anys. Allà hi resten una desena de famílies, tot i que la fàbrica tèxtil va tancar definitivament l'any 2006.

Església de Santa Magdalena de Perella

Es troba dalt d'un puig visible des de la carretera de Camprodon a l'altura de la Ferreria.

L'edifici és bàsicament el mateix del s. XII. De planta rectangular sense absis, amb volta un xic apuntada. S'hi afegí posteriorment una sagristia i un campanar de torre.

Construïda poc abans de 1145.

Església de Sant Martí de Pineda

És del segle XI, romànica d'una sola nau, amb capelles afegides posteriorment, amb absis sobrealçat i eixalbat, i campanar de torre. Forma part de la parròquia del mateix nom, situada a la ribera dreta del riu Brugent en direcció a Olot, vora la riera de Sant Iscle. La primitiva església fou destruïda parcialment pels terratrèmols de 1427-1428 i reconstruïda en segles posteriors.
Pertany al municipi de Sant Feliu de Pallerols

Església de Sant Iscle de Colltort

Està situada en la parròquia del mateix nom, a l'extrem oriental de la serra de Marbolenya, i al peu del castell de Colltort. La primitiva església romànica construïda el segle XI va desaparèixer amb els terratrèmols. Al seu lloc se'n bastí una altra a partir del segle XV - època de la qual se'n conserven pintures - i va ser reformada àmpliament fins el segle XVIII. Va ser restaurada el 1987.
Pertany al municipi de Sant Feliu de Pallerols.

Església de Santa Maria de les Neus

L'actual església del Port de la Selva de Sta. Maria de les Neus és una construcció de la primera meitat del segle XX. El 1944 el bisbe de Girona inaugurà la reconstrucció de la postguerra, i el 1962 es reinaugurà l’ampliació i modernització. Es va fer en forma de creu llatina. Les parets de l’Altar major són d’obra vista, en forma de trapezi i els braços de la creu amb pedra vista del país. De fora estant, s’aprecien perfectament la nau antiga i les ampliacions fetes. Les capelles laterals, que es conserven de l’església antiga, no tenen altars llevat d’una, encara que es conserven les imatges en pedestals. Destaca per la seva antiguitat la imatge de Sant Pere, d’estil gòtic de pedra policromada salvada de l’espoli del Monestir i que es data al S.XV. A les altres capelles hi ha la Mare de Déu de les Neus, patrona del Port de la Selva, una imatge de la Mare de Déu del Roser, i a la capella de la Mare de Déu del Carme, patrona dels pescadors, hi ha una preciosa col.lecció de beneiteres donada pel matrimoni Sagarra i Trias. A l’Altar Major, un Crist de ferro presideix el temple, obra de l’escultor de Cadaqués, Demetri Kontos.

església de Sant Vicenç de Llançà

Església parroquial que s’alça majestuosa dominant tota la Plaça Major i a la qual s’accedeix tot ascendint una magnífica escalinata, amb una barana decorada amb antigues bales de canó de ferro. Disposa d’una nau central amb capelles laterals, amb una magnífica façana principal presidida per una portalada esculpida de l’any 1760, de trets i característiques barroques.

Sant Miquel de Colera

L’església de Sant Miquel de Colera, antiga parròquia de la població, es troba en un replà del vessant oriental de la serra de la Valmeta, prop de la carena, i a uns 4 kms., a ponent de l’actual vila de Colera. El millor camí per arribar-hi és seguint la pista forestal indicada que es troba a la carretera entre LLançà i Colera, a la carena que separa la platja de Garbet de Colera. Gaudirem d’un paisatge de muntanya prop de la costa, en plena serra de l’Albera, amb el seu paisatge, el seu silenci i el cel blau. Segons un document de l’any 1219 Sant Miquel de Colera era una possessió del monestir de Sant Quirze de Colera. Les restes d’aquest monestir s’alcen encara imponents a l’altra costat de la serra on es troba Sant Miquel.

Prop de l’esglèsia hi havia el reduït nucli medieval del poble. En restaven restes d’antigues construccions en fileres d’»Opus spicatum» que foren reduïdes durant la tasca d’esplanar els voltants de l’ermita. L’antiga esglèsia de Sant Miquel va ser restaurada fa pocs anys quan el grup «Art i Treball», de l’Alt Empordà i alguns veïns de Colera s’interessaren per l’edifici.

És una construcció romànica d’una nau amb un àbsis semicircular (s XII-XIII). La portalada es troba en un mur lateral Sud de la nau. És de quatre arcs de mig punt en degradació, llindar i timpà. El timpà ha desaparegut; ha romàs al seu lloc una obertura. Hi ha només dues finestres, estretes i amb arcs de punt rodò. Al mur de capçalera de la nau hi ha un parell d’ulls de bou.

Sobre el mur frontal s’aixeca un campanar de cadireta de tres pilastres. A l’interior s’observa la perfecció de la volta que és apuntada i seguida. La disposició de les dovelles de l’arc triomfal, alternant les de color gris clar (de granet) amb les negroses, de pissarra, es feu amb mires decoratives. Tot l’edifici fou construït amb carreus de pissarra, pedra molt abundant per la contrada.

L’actual església de la vila de Colera fou reedificada després de la Guerra Civil. És un edifici molt senzill, d’una nau amb capelles laterals. Es destaca l’alt campanar pintat de blanc.

Església de Sant Mateu de Montnegre

La parròquia de Sant Mateu de Montnegre, dintre el terme de Quart, és existent a l'any 1059. El temple és del segle X . Té dins del terme una capella de la Santa Maria, de la qual hi ha notícia el 1071.
El terme de Montenigro apareix documentat en un parell de testaments de finals del segle X. Aquest nom prové del color fosc de les fulles dels arbres de la zona: sureres i alzines. En l'any 1024 el senyor de Cervià, Sunyer Llobet, va deixar una quantitat d'or per a les obres de construcció del temple, que tot just s'estava començant.

Església de Santa Maria de Serra de Daró

El poble de Serra de Daró és emplaçat a l'esquerra del Daró, damunt d'un turonet gairebé imperceptible (15 m). Les cases s'agrupen entorn de l'església parroquial, sense una disposició urbanística clara, ocupant un espai força extens. L'església parroquial de Santa Maria és citada el 1123 a l'acta de consagració de Sant Iscle d'Empordà, com a límit oriental d'aquesta parròquia. Fou reconstruïda vers el 1881, any que figura a la façana. El bisbe de Girona la beneí el primer de juny del 1884. És un gran edifici, sense un estil gaire definit però amb detalls neoclàssics. El campanar, dels segles XVII o XVIII, és l'únic que resta d'època anterior; la seva coberta apiramidada no sobrepassa l'alçada que té la teulada del temple.

Església de Sant Iscle i Santa Julita

El poble de Sant Iscle d'Empordà , a ponent del cap de municipi, és al cim d'un pujol. Les masies (n'hi ha algunes de notables dels segles XVI-XVIII) s'escampen sense ordre entre l'església i les restes del castell. Els darrers temps algunes cases han estat convertides en segona residència. L'església de Sant Iscle i Santa Julita fou consagrada pel bisbe Berenguer de Girona el 1123. S'esmenta, juntament amb el castell (forcia et ecclesia intitulata de Sancto Acisclo), en un document del 1271. És una construcció romànica, del segle XII, d'una nau amb un absis semicircular, molt modificada posteriorment i amb una altra nau, del segle XVII, afegida al costat nord de l'antiga. A la façana occidental hi ha la porta primitiva, ara només visible des de l'interior de l'església. La nau romànica es comunica amb la del XVII mitjançant una sola arcada de molta llum, datada el 1632.

Església de Sant Serni de Meranges

La parròquia de Meranicos és esmentada a l’Acta de Consagració de la Catedral d’Urgell el segle X i pertanyia al pagus ollorbitensis.

És un edifici del segle XII d’una sola nau amb absis semicircular però que ha patit fortes transformacions. Les parts més antigues són l’absis i la portalada, tot i que aquesta va ser traslladada a començaments del segle XVIII. El cos afegit sobre l’antiga nau es creu que tenia una funció defensiva per reforçar la presència del castell de Meranges , situat sobre el turó que domina el poble.
L més destacable és la porta així com la finestra de l’absis per la presència d’elements escultòrics. La primera té un arc de mig punt amb cinc arquivoltes de granit. Els capitells, de gres d’Isòvol, estan molt erosionats i desdibuixats, tot i així, hom hi pot distingir motius vegetals i zoomorfs. La porta està coberta de ferros forjats i acanalats i acabats de forma cargolada. La finestra presenta una gorja exterior ornada amb boles.

Església de Sant Joan de Matajudaica

L'església de Sant Joan de Matajudaica pertanyia als canonges d'Ullà, segons consta en l'acta de consagració de la seva església, del 1182.

L'edifici actual és del segle XVIII, d'una nau amb capelles laterals, coberta amb voltes de llunetes.

A la porta hi ha la data de 1797. Només a l'exterior de l'absis hi ha alguns elements que podrien haver estat aprofitats de l'església anterior, romànica.

Església de Sant Sadurní de l' Heura

Citada l'any 1019. Conserva la capçalera romànica. La nau i l'absis són d'estil gòtic. La façana occidental i el campanar són barrocs. En el mur exterior de llevant, dins del cementiri, destaca una làpida sepulcral gòtica del cavaller Arnau de Pontós, pertanyent a una de les famílies més rellevants de la història de Monells.

Església de Santa Pellaia

Església de Santa Pellaia

Església de Sant Genís de Monells

Monells és una de les poblacions del municipi de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura, el més extens del Baix Empordà. Queda en un dels vèrtex del municipi, i està dividit en dues barriades per la riera del Rissec, en el punt on la vall d'aquest rieral, afluent del Daró, comença a eixamplar-se en entrar a la plana.

L'església parroquial de Sant Genís, tot i que ja se'n té constància a l'any 1019, només conserva l'absis de l'edificació romànica original. En les posteriors modificacions que s'han efectuat en el temple, la nau correspon a l'estil gòtic, mentre que la façana de ponent, amb la seva portada i el campanar, són barrocs. Al mur oriental del temple hi ha la làpida sepulcral gòtica d'Arnau de Pontós, cavaller pertanyent a una de les famílies més rellevants de la història de Monells.

Església de Sant Feliu de Parlavà

L'església parroquial de Sant Feliu de Parlavà, que ja existia el 1019, és romànica, del segle XII, d'una nau amb absis semicircular alterada amb una obra de fortificació i altres reformes posteriors. Les obertures del frontis són d'una reforma del XVIII. L'any 1742 figura incís al frontó d'una porta. Damunt la façana hi ha l'espadanya romànica en dos arcs inutilitzada per la fortificació posterior. L'absis conserva la finestra romànica de doble biaix. La volta de la nau és apuntada i l'arc triomfal té la mateixa forma. L'aparell dels murs romànics és de carreus ben escairats. La ferma obra de fortificació baix-medieval enlaire tots els murs perimetrals del temple.

Església de Sant Cristòfol de Fonolleres

L’església de Sant Cristòfol de Fonolleres (citada els anys 1122 i 1123) és d’estil gòtic tardà del segle XVI, d’una nau amb absis semicircular a l’exterior i poligonal a l’interior. Sobre l’absis s’aixeca una torre de fortificació. Aquesta església es construí sobre el lloc que ocupava l’anterior, preromànica, de la qual se salvà una part de l’absis trapezial adossat a l’exterior de la capçalera gòtica. Del castell de Fonolleres (existent al segle XI) resta un únic vestigi a pocs metres al NE de l’església: la part inferior d’un mur angular proveït de llargues espitlleres. Al planell superior del Montori (200 m d’altitud al N de Parlavà) s’ha assenyalat l’existència d’un jaciment iberoromà. Fonolleres celebra la festa major per Sant Cristòfol, el 10 de juliol.

Església de Santa Maria de Fonteta

És sufragània de la parròquia de la Bisbal. El temple actual conserva la nau romànica, del segle XI, que va ser modificada posteriorment. L'aparell romànic es pot veure a la façana de ponent, on es va obrir una porta renaixentista i una rosassa. La volta de canó, arrebossada, deu ser la coberta antiga. És fortificada i la capçalera romànica va ser substituïda al segle XVIII per un creuer amb cúpula i un absis carrat. Les capelles són afegits posteriors i el campanar és del 1755. Al Museu d'Art de Girona (antic Diocesà) hi ha una creu de terme gòtic renaixentista procedent de Fontet

Església de Sant Romà de Llavià

Temple romànic del segle XIII d'una nau capçada per un absis semicircular.

Església de Sant Pere d' Ullestret

Les primeres notícies d'aquest temple es tenen en un precepte del rei Carles el Simple, de l'any 899, en que es fa referència a una església dedicada a Sant Pere i a Sant Joan. Durant els segles XVII i XVIII va patir diverses reformes que van afectar especialment a la porta i se li van afegir les capelles laterals.

Església de Santa Maria de Gualta

L'església parroquial de Santa Maria, documentada el 1046, és del segle XVIII amb alguns detalls neoclàssics. El molí de Gualta, dins el nucli de població, és un molí fariner del segle XVII que en altre temps fou un dels més importants de la comarca. L'edifici conserva restes d'una fortalesa medieval, amb murs de carreuada espitllerats i un matacà, que poden tenir relació amb el castell de Gualta.

Església de Sant Julià de Galliners

Les primeres notícies de la parròquia de "Sancti Juliani de Gallinariis" són de l'any 1202. Llavors pertanyia a Parets, de la qual es va desmembrar, com s'ha dit abans, el 1320. Al mur septentrional, s'hi pot apreciar una estructura molt primitiva d'opus spicatum i una porta tapiada, l'antiguitat de les quals es remunta al segle IX; i, més amunt, s'hi veuen les restes del campanar d'Espadanya. Això, juntament amb l'aparell tosc, les pedres travades amb morter de calç i els carreus grossos que hi ha a la cantonada, fan pensar que antigament hi hagué una església pre-romànica en la qual l'altar major i l'absis estarien orientats vers l'orient, és a dir, on ara hi ha la porta principal, i la tapiada sobre l'opus spicatum seria el transepte per la qual s'entraria a l'antiga esglesia.

Església de Santa Maria d' Orfes

L'església i la parròquia de Santa Maria d'Orfes apareixen esmentades el 1146. En els nomenclàtors des del 1362 fins el segle XVII figura com una parròquia de l'ardiaconat de Besalú. La façana és la part més sumptuosa i decorada de l'església. La portada és construïda amb pedra calcària amb els brancals de pilastres estriats. La llinda forma tres cossos sobreposats i sobre d'ells s'eleva un frontó d'entaulament sortint. A la part central s'obre una fornícula rematada per un altre frontó acabat amb ventall, al centre del qual hi ha la data 1765. Fou construïda entre els anys 1762 al 1771, uns 15 anys abans que la de Galliners. Antigament hi hagué una església romànica, de la qual procedeixen, segons l'opinió més comuna, el forrellat i el picaporta de ferro forjat que hi ha a la porta actual. L'any 1975 es va traslladar el cementiri, que era situat davant l'església, i la superfície que ocupava es va convertir en la plaça actual.

Església de Sant Martí d'Ollers

La primitiva església era romànica. Pel conjunt de l'obra i pels detalls, sembla que es va construir a la segona meitat del segle XI. Se'n conserven elements molt significatius, com les portes dovellades que la comunicaven amb la rectoria. La ferramenta, especialment el forrellat, pot datar-se entre els segles XII i XIII. Consta que l'any 1048 ja existien les esglésies de Sant Martí d'Ollers i de Santa Maria d'Espasens. Aquella va ser reformada; l'actual construcció correspon al segle XVIII. De fet a la llinda de la porta d'entrada, s'hi pot llegir la següent inscripció: "ST. MARTI PREGAU PER NOSALTRES. PER PATRO TENIM A VOS. ESPERAM VOSTRES FAVORS. FOU POSADA LO DIE 20 DE AGOST DE 1754".

Església de Sant Esteve de Vilademí

L'església primitiva, que devia ser romànica del segle XII-XIII, va ser profundament transformada el segle XVIII, aprofitant elements de l'antiga església. La façana actual és barroca amb una fornícula sobre la portada. A la llinda hi ha la inscripció: "Caritas me fecit 1779". Les restes de construcció medieval només són visibles als murs laterals de la nau i a la façana de ponent, on es poden observar carreus ben escairats col·locats en filades uniformes. També conserva de l'obra romànica una finestra de doble biaix amb arc de mig punt situada a la part superior del mur de migdia.

Església de Sant Sadurní de Vilavenut

Dedicada a Sant Sadurní. A la llinda de la porta hi ha la inscripció: "La iglesia fou reparada y lo campanar fou fet de nou. 1850". El campanar, de planta quadrada, és típicament barroc, acabat amb una balustrada i pilastres i una semiesfera. Aquesta balustrada sembla separar la part originària del cloquer de la que s'hi afegí en la data que s'indica a la portada, la qual és d'arc de punt rodó. A sobre, un rosetó.

Documentada l'any 1159, de l'època romànica primitiva es conserven els batents de la porta amb la ferramenta típica, i a l'interior, unes pintures neoclàssiques que foren salvades de la fúria revolucionària el 1936 pel rector i l'alcalde de Fontcoberta, ajudats d'alguns fidels de la parròquia.

Església de Melianta

Als anys 1980- 1981 , es va construir una església a Melianta perquè tothom pogués anar a missa, ja que l'església de Fontcoberta es troba a uns 4 Km. de Melianta.

Església de Sant Feliu de Font Coberta

El 917 alguns historiadors esmenten Fontcoberta com a nucli de poblament. D'altres, l'assenyalen cap al 922-925. El cas és que una d'aquestes dates correspon al document de consagració de la seva església, dedicada a Sant Feliu i Sant Pere, pel bisbe de Girona Wigo. El lloc de Fontcoberta era del prevere Eldefred, que l'havia heretat dels seus pares, el qual en la data expressada cedí a l'església les terres que posseïa a Fontcoberta, Savarrés i Centenys.

Arran de la invasió del país pels bàrbars hongaresos que arrasaren diverses esglésies de les nostres terres, el desastre repercutí també a la de Fontcoberta, que posteriorment es va anar arranjant, com ho demostra un document datat l'any 957.

Fontcoberta, a l'igual que altres llogarrets dels voltants de Banyoles, va quedar molt vinculat al monestir. L'acta de consagració de l'església de Sant Esteve de Banyoles (any 1086) i més tard la butlla del papa Urbà II, així ho acrediten. Pere Galceran de Cartellà, abans de marxar a la batalla de les Navas de Tolosa, va dividir en tres parts els delmes que rebia de la parròquia de Sant Feliu de Fontcoberta. L'una la cedí a Ramon d'Espasens, senyor del castell i terme del seu nom, les altres dues va repartir-les entre Guillem de Torres, senyor de Sant Bartomeu de Torres, i el senyor de Pujarnol, Tortosa de Mercadal.

Església de Sant Martí de Cassà de Pelràs

Cassà de Pelràs és una entitat de població del municipi de Corçà, al Baix Empordà, situat en un pla, i regat molt a la vora per les aigües dels rius Daró i Fluvià.

S'estén al voltant de l'església romànica de Sant Martí del segle XII, citada el 1060, amb capelles laterals del segle XVIII. Cal destacar que la pedra utilitzada en la construcció de les edificacions és volcànica, ja que en la zona n'hi ha un important aflorament.

Església de Sant Julià de Llers

L’església de Sant Julià de Llers ja apareix esmentada com a parròquia en el testament de Bernat de Tallaferro de l’any 1.020. Es suposa que devia existir des de força abans. L’any 1.459 amenaçava ruïna i hagué de ser restaurada. A finals del S. XVIII fou engrandida notablement, conservant-se poques parts de l’església antiga. Aquest darrer temple fou el que es destruí amb l’explosió de l’any 1.939.

Durant la retirada, una gran part del poble de Llers volà pels aires com a conseqüència de l'explosió de les 200 tones de dinamita que hi havia emmagatzemada a l'església parroquial. Franco decretà que es mantinguessin les runes de la part del poble afectat per a que sempre es recordés la crueltat dels "vermells". Això va ser al 1.939 poc després d'acabar la Guerra Civil. La casa on Dalí hi va estar de jovenet (can Dalí) que era una casa senyorial, també va resultar afectada.

L’església estava separada uns 300 m. del castell, vers nord-est. Al seu voltant hi havia el barri de Sant Sebastià i una capella. En aquest barri hi havia hagut l’hospital medieval i el castell de Bellver (anomenat Castell d’Avall per la seva situació respecte el castell principal ). La nova església de Sant Julià fou construïda poc després de l’any 1.939 en l’actual Poble Nou de Llers, a càrrec de la institució que s’anomenava «De Regiones Devastadas».

Església de Santa Maria de Darnius

L´església parroquial de Darnius, inclosa dintre de la ruta del romànic empordanés, està dedicada a l´Assumpció de Maria, i es troba al mig del que fou el nucli antic de Darnius, aïllada de tota edificació.
Davant de la seva portada d´entrada s´alçaven els palaus dels vescomtes de Rocabertí i del senyor de Darnius.
L´any 983 surt documentada per primera vegada una església medieval a l´acte de jurament del testament sacramental del clergue Guido a l´altar de sant Pere de Darnicibus.

L´any 1092 ja es menciona amb el nom de parròquia de santa Maria de Darnius. En el segle X tenia altars dedicats a santa Maria, sant Pere, sant Joan i sant Genís. En el 1603 es va fer el del Roser.
Es una església de notables dimensions, d´una sola nau allargada amb volta apuntada que els técnics avaluen en un punt avançat en l´evolució del romànic cap a la seva variant gòtica.

Església de Santa Maria d'Ullà

L’església de Santa Maria d’Ullà va ser acabada l’any 1804. és un temple neoclàssic de planta de creu llatina, amb amplia nau i capelles laterals i transsepte amb una cúpula. El campanar, de planta quadrada, resta inacabat.

El temple estatja la imatge romànica de la verge de la Fossa, talla de fusta policromada de la primera meitat del segle XII i una de les talles més notables que es conserven a la comarca. El seu nom prové de la seva situació en la primitiva església que, situada a la vora del riu Ter, era colgada de sorra per les riades. Els carreus de la façana procedeixen en bona part d’aquest antic temple i també es conserven cinc capitells romànics del segle XII que actualment estan al museu diocesà de Girona, juntament amb un porta pau i un calze del segle XV. A l’interior de l’església també podem trobar un rellotge de forja de la segona meitat del segle XVIII

Esglesia de Sant Julià del Llor

El poble de Sant Julià del Llor es troba al sector SE del terme, prop del Ter. La població és en gran part esparsa per la plana regada per la séquia de Sant Julià, que arriba fins al poble de Bonmatí. Si bé hom té notícia també d’estacions iberoromanes a Sant Julià del Llor, el lloc de Sant Julià és esmentat per primera vegada el 949 (Lauro) i la parròquia de Sant Julià existia ja al segle XI. L’actual església parroquial, bastida posteriorment, s’alça dalt d’un turó dominant la plana. El monestir d’Amer hi tingué moltes possessions. El 1363 la jurisdicció fou venuda pel rei a la ciutat de Girona i el 1381 a l’abat d’Amer; el 1698 consta com a lloc reial. Celebra la festa major el darrer diumenge d’agost.

Església de Santa Maria de Bonmatí

Església de Sant Mateu de Vilanna

L'església parroquial, dedicada a sant Mateu, pertanyia a l'ardiaconat de Girona i va ser possessió del monestir d'Amer el 899; fou reedificada el 1678. Dins el poble resta una torre defensiva del segle XVI-XVII. La població celebra la festa major al setembre. El lloc apareix citat com a Vilastna el 1319, Vilatna el 1327 i Vilasna el 1362. L'any 1385 el rei Joan I va vendre la jurisdicció de Vilanna a Bernat Aruc. El 1477 Joan II, en recompensa a la seva fidelitat, atorgà a Verntallat, entre d'altres possessions, les parròquies de Vilanna i Estanyol. L'àmbit de Vilanna comprèn les caseries de Trullars, el veïnat de l'Església (o de Sant Mateu o de la Parròquia), el del Baixador i la urbanizació de Lluners més al S, a l'W del terme de Bescanó. Al terme hi ha diverses capelles, com les de Santa Anna, Santa Margarida i Sant Sebastià, on s'havien celebrat aplecs.

Església de Sant Esteve de Mont-ras

L'Església parroquial de Sant Esteve de Mont-ras és una nau amb capelles laterals i capçalera poligonal d'estil gòtic tardà. En la façana occidental, l'església posseeix un portal d'arc de mig punt, adovellat i un senzill rosetó. En la part alta, en la vertical de la portalada, hi ha un matacà, dues petites obertures d'arc de punt rodó i quatre espitlleres que dónen al terrabastall que, a mena de fortificació, s'alça damunt el temple.

En el mur lateral de migdia hi ha una porta de factura neoclàssica. És rectangular i sobre la llinda té una decoració formada per una petxina en baix-relleu, al centre, i tres pinacles rematats per semiesferes. Aquesta porta s'obre en el mur que correspòn a les capelles laterals. Sobre la coberta d'aquestes capelles, en el mur de la nau, hi veiem dos finestrals de doble obertura i arcs apuntats i una mena de torricó semicilíndric adossat que alberga l'escala d'accés al cor i al terrabastall. En la part superior hi podem veure quatre petites obertures d'arc de mig punt que alternen amb espitlleres, les quals donen al terrabastall o fortificació.

Església de Sant Martí de Palafrugell

L'església parroquial de Sant Martí és de notables dimensions. La nau i les capelles laterals són d'estil gòtic tardà, probablement del segle XVI, i el frontis, amb portalada rectangular i llinda decorada amb un baix relleu sobre la vida de sant Martí, el campanar inacabat i la Capella Fonda (cos d'edifici amb tres capelles entre el campanar i la sagristia) pertanyen a l'època barroca (segles XVII i XVIII). Conserva una creu processional d'orfebreria del segle XVI i té interès el frontal d'altar del segle XVIII, d'argent repussat. Fins el 1936, que fou cremat, guardà un gran retaule barroc de fusta daurada, obra de Pau Costa (1664-1784) i havia tingut un retaule de Lluís Borrassà (contractat el 1413). L'interior fou restaurat amb poc encert després de la Guerra Civil, arrebossat imitant carreus; Guillem Soler i Gatvillaró inicià unes pintures murals que no foren acabades. Al final del segle XIX foren trobades al voltant de l'església unes tombes antropomorfes tallades a la roca que podrien ser datades pels voltants de l'any 1000.

Església de Sant Martí de Tarradelles

Aquesta església es va construir a la primera meitat del segle XVIII. A la llinda de la porta de la sagristia hi ha la data 1730. Segons una tradició de la família Ros que es transmet; de generació en generació, l'església parroquial de Terradelles, fins al segle XVIII, era la de Sant Andreu en el barri del Vilar. Però com que el poble creixia vers el nord, la família Ros va donar el terreny per construir-hi l'actual església amb el cementiri al costat, la rectoria i la casa del campaner. A la llinda de la porta de la sagristia hi ha la inscripció: "1730 RT. JOAN ROS R. Dia 6 MAI T2 PA HUT". La interpretació hipotètica podria ser: "1730. El reverend Joan Ros, Rector, obtingué en temporal investidura el dia 6 de maig. La data reflecteix el temps de la construcció de l'edifici. De fet, en cap mur no es perceben restes d'una església més antiga. El cementiri va romandre aquí fins que es va inaugurar el nou de Vilademuls el primer de novembre de 1981.