Al frontis o façana de ponent de l'església hi ha la portalada de tres ares en degradació, llinda i timpà. Es tracta d'un portal caracteristic del romànic avançat d'aquestes terres, d'un tipus que, amb molt escasses variacions, s'estengué durant els segles XII i XIII per l'Empordà, la Garrotxa, el Vallespir i el Rosselló. La porta de l'església presenta, tanmateix, una singularitat molt digne de remarcar. Els seus tres aros no són de mig punt, com és la norma, sinó quelcom passats de radi, presenten forma de ferradura. Es una particularitat que es dóna molt rarament en els monuments d'època romànica avançada.
martes, 29 de junio de 2010
Església de Sant Cebrià de Torroella de Fluvià
Església de Santa Eugenia de Saus
Al frontis o façana de ponent hi ha la portalada de tres arcs de mig punt en degradació, amb llinda i timpà llis, sense decorar. Un guardapols o arquivolta, de secció encorbada, ressegueix l’extradós de l’arc extern de la porta. S’ajunta amb la motllura horitzontal, també encorbada, que corre damunt la llinda i segueix a cada costat en funció d’imposta dels arcs.
Una creu llatina, situada sobre el punt de curvatura del guardapols, remata el conjunt d’aquesta notable porta romànica. Sobre la creu hi ha un relleu horitzontal molt erosionat. Més amunt, al centre de la façana, hi ha una finestra d’arcs de mig punt, adovellats i de doble esqueixada, de vessants molt amples.
Església de Sant Miquel de Ventalló
Església de Sant Andreu de Vila Robau
L'actual església parroquial de Sant Andreu, del s. XVIII, es construí uns 30 metres vers migdia de l'antiga. És un edifici d'una nau amb capçalera poligonal i capelles laterals. La portalada presenta una llinda amb la data 1721. Les voltes de la nau i del prebisteri són de llunetes; del mateix tipus són les cobertes de les capelles laterals. A l'interior, a l'altar major, hi ha una interessant talla barroca del s. XVIII. Representa la Mare de Déu amb l'Infant en braços.
Església de Sant Vicenç de Vallveraia
L'església de Sant Vicenç surt documentada per primera vegada l'any 1256. Segons l'arqueòleg Miquel Oliva a Vallveraia hi ha un poblat "ibèric" on s'hi troba molta ceràmica campaniana del segle III a. C. L'any 1959 hi fou descobert un forn romà, de ceràmica, on aparegueren fragments de tègules, àmfores i vasos comuns.
L'antiga església de Sant Vicenç, documentada al segle XIII, no estava situada en el lloc on es troba l'actual. La primitiva es trobava a 200 mts. de distància del poble, vers ponent, al cim d'un petit monticle anomenat "el Pedró" i també, "l'Església Vella". En aquest lloc hi havia fa temps un altar fet de carreus, que tenia clavada una creu de ferro forjat. Més tard fou traslladat fins la plaça que hi ha davant de l'actual església. La nova església de Sant Vicenç de Vallveraia és un edifici del s. XVIII.
La façana presenta una portalada rectangular amb un frontó amb la data 1754. En els extrems, i a cada costat, del frontó, hi han sengles pinacles acabats amb semiesferes en relleu. Al centre hi ha una fornícula amb forma de petxina. A la banda de llevant del frontis s'alça el campanar, que és una torre de planta quadrada amb arcs de punt rodó a la part alta i coronat amb una coberta apiramidada. L'interior del temple va ser netejat de la capa de calç que el cobria fa uns anys.
Església de Santa Eugenia de Saldet
El frontis antic d'aquesta església no es conserva perquè a mitjans del segle XIX la nau va ser allargada pel costat de ponent. L'actual façana occidental queda adossada a una casa veïna. Al mur meridional de la nau hi ha la portalada romànica formada per dos arcs de mig punt en degradació, llinda i timpà llis. A l'extrem oriental d'aquest mur hi ha una petita finestra d'un sol vessant, amb l'arc apuntat. El mur lateral nord de la nau és visible només en un curt tram, en el seu extrem de llevant; la resta queda afegida a una masia.
L'absis, semicircular, a l'extrem de llevant de la nau, té al centre una finestra de doble esqueixada, de vessants molt oberts i arcs de mig punt formats per dovelles ben tallades. Sobre el frontis s'alça un campanar de cadireta d'un arc de mig punt fet amb rajols (segle XIX); un altre campanar de cadireta, aquest de dos arcs, s'alçà damunt la paret de capçalera de la nau.
Església de Sant Bartomeu de Camallera
L’antic campanar fou enderrocat per construïr l’actual, força alt, bastit amb maons i pedra calcària. La portalada principal és rectangular, dels segles XVII-XVIII, decorada amb motius geomètrics molt simples i a cada banda té sengles pinacles coronats per relleus semiesfèrics. Al damunt hi ha un senzill frontó i una obertura circular o rosetó. A l’interior de les voltes, tant a la nau antiga com a la moderna -avui creuer- són de mig punt. La cúpula fou decorada amb pintures al fresc de Josep Mª. Prim que també començà a pintar el baptisteri on la decoració resta inacabada.
Església de Sant Martí de Llampaies
La façana principal, a ponent, posseeix una porta d’arc de mig punt adovellada i emmarcada per un cos avançat a mena de petit pòrtic o galilea. Presenta un gran arc d’entrada, de mig punt i és cobert amb un teuladí d’un sol vessant. L’arc posseeix impostes incorbades des que segueixen, a mena de fris horitzontal, a cada banda del mur de ponent del pòrtic.
Al centre de la façana hi ha una finestra d’arcs de mig punt, de doble esqueixada. Les arestes de l’arcada i dels muntants són lleugerament aixamfranades. El mur romànic fou sobrealçat com tots els de l’església, quan es construí la fortificació. Per aquest motiu a la part alta hi ha, encara, una petita obertura rectangular i el contorn superior del mur presenta un remat de forma corbada a la part central.
Església de Sant Genís d' Orriols
Església de Santa Maria de Fanals
Església de Santa Maria de Platja D' Aro
Església de l' Esperança de S'Agaró
L'arquitecte Rafael Masó i Valentí, de gran sensibilitat artística, va recollir amb entusiasme l'ambiciós projecte dels Encesa de construir una ciutat residencial i fer de S'Agaró un petit poble català integrat al medi. S'Agaró no va emprendre de nou l'activitat constructiva fins el 1941, amb la intervenció de l'arquitecte Francesc Folguera, responsable de l'església de Nostra Senyora de l'Esperança, d'estil neobarroc.
Església de Santa Maria de Castell d' Aro
Església de Sant Mamet de Riumors
Al municipi destaca l'església de Sant Mamet, amb dades de l'any 1019, que es va consagrar el 1150, per la qual cosa es creu que ja llavors ja hi va haver una reconstrucció. La gran inundació de l'any 1421 va arrasar el poble. Van reconstruïr l'església el segle XV o XVI, aprofitant elements de l'anterior. El resultat és una església d'una sola nau, que més tard va tornar a ser reformada i fortificada.
Església de Sant Julià i Santa Basilissa de Fortià
Les festes més importants del poble són la cavalcada de Reis, que va des de Fortià fins a Vila-sacra; la festa major d’hivern, per Sant Julià i Santa Basilissa, al gener; i la festa de Sant Cels, el cap de setmana pròxim al 28 de juliol.
Església de Sant Miquel de Fluvià
lunes, 21 de junio de 2010
Ermita de Sant Esteve del Mar
Edificació en ruïnes del castell , i una ermita que pertany a La Fosca de Sant Joan de Palamós .
La història del Castell de Sant Esteve de Mar, està plena de interrogants. Fins l'any 1277 que el rei Pere III , el Gran d' Aragó , el va comprar , no hi ha cap mena de registre , i durant la guerra civil es va cremar , lo poc que teníen .
Església de Sant Pere de Falgars
L'església de Sant Pere de Falgars, que aglutinà aquest petit terme, és prop de la cinglera i el veïnatge del mas de la Coromina; ja és esmentada com a parròquia del bisbat del Vic en les més antigues llistes parroquials del segle XII. La base de l'edifici és romànica, de la fi del segle XI, amb un absis ornat de lesenes llombardes, però truncat per sota dels arquets cegats. Sofrí molt en els terratrèmols del 1428. Deixà de tenir culte regular el 1974. Prop seu, la rectoria, del 1640, l'antic hostal i les escoles formaven un petit carrer completat pel gran mas de la Coromina, amb quatre masoveries. A la plaça de davant de l'església hi ha unes nogueres corpulentes.
sábado, 12 de junio de 2010
Església de Vilarroja i Font de la Polvora
Es una església moderna de un del barris de la ciutat de Girona anomenat Vilarroja-Font de la Pólvora
Església de la Sagrada Famila de Blanes
La història de la Parròquia de la Sagrada Família de Blanes està íntimament vinculada a les 224 cases que componen el veïnat de “Els Pins” i a la vida de les famílies que les ocuparen a l’estiu de 1961, famílies originaries en la seva major part de províncies diverses de l’Estat Espanyol, treballadors, la majoria dels qual ja vivia en condicions precàries a Blanes.
L’ erecció de la Parròquia de la Sagrada Família el diumenge 5 d’agost de 1962, anunciada a la comunitat cristiana en el Full Parroquial de Santa Maria de Blanes la setmana anterior, va donar inici a l‘activitat eccesial al nou temple.
Església de Santa Maria de Blanes
Església de Sant Sebastià de Santa Coloma de Farners
Església de Sant cebrià dels Alls
L'immoble té una nau rectangular amb presència d'un absis semicircular orientat a llevant i forma part –amb la rectoria totalment enrunada i el castell de Camós, restaurat el 2004– de l'antic nucli de Sant Cebrià dels Alls, agregat el 1829 a Cruïlles. Fins a finals del segle XIX va ser l'església parroquial d'un conjunt de masies conegut també com a Camós prenent el nom del castell que se situa al seu costat.
L'indret es menciona ja en documents de l'any 1062. I gràcies a documents de 1359 i de 1370 sabem que aquest petit nucli tenia 28 i 38 llars o famílies respectivament, xifres que indiquen que hi havia més d'un centenar d'habitants. El 1332 es va dedicar un altar secundari a Santa Maria i entre els segles XVII i XVIII se li van afegir dues capelles laterals i la sagristia.
sábado, 5 de junio de 2010
Església de Sant Martí de Capsec
Església de Sant Martí de Solamal
Església de Sant Pere Despuig
Església de Santa Margarida de Bianya
Església de Santa Margarida de Bianya: Té un absis semicircular a la capçalera, al costat del qual hi ha una petita absidiola de la possible estructura inicial del temple, que hauria estat del tipus basilical.
A l'altar major destaca la imatge gòtica d'alabastre de santa Margarida.
L'absis principal té tres finestres de doble esqueixada, amb arcs en gradació tant per dins com per fora.
La porta d'accés al temple és neoclàssica i en el interior es conserva una pila baptismal barroca.
Església de Sant Esteve d' En Bas
D'estil romànic, les principals causes de despersonalització d'aquest estil van ser els terratrèmols del segle XV, juntament amb els afegits que s'hi van anar introduïnt en diferents èpoques, però molt especialment el segle XVIII. En planta de creu llatina, exteriorment són rellevants els absis, assentats sobre la roca.
En el seu interior són notables les columnes i els capitells historiats, especialment el de la Mare de Déu amb figures dins d'una orla ametllada, sostinguda per quatre àngels. Una altra peça de valor inqüestionable és el timpà romànic del Crist Majestat, amb la Verge i Sant Joan fent-li costat, datat abans del segle XII Una rèplica d'aquest timpà apareix des del 1945 a l'altar major, obra de l'escultor Modest Fluvià. Destaca també del mateix artista la talla de Sant Esteve, realitzada als vint anys. D'època més recent s'hi poden contemplar el Sant Crist i Sant Victorià, talles que atrauen per la seva simplicitat i on s'observa l'evolució estètica de l'autor.