Església de Sant Tomàs de Fluvià

Priorat benedictí fundat cap al darrer terç del segle XI pels monjos de Sant Víctor de Marsella. Va tenir un petita comunitat monàstica que es va extingir al segle XV. L'església té una nau amb transsepte i una capçalera formada per un absis central i dues absidioles semicirculars. La nau era coberta amb volta de canó apuntada, que es conserva només fina a la meitat de la nau. Els braços del transseptes es cobreixen amb voltes de quart de cercle, solució inusual que ha fet pensar que la idea original hauria estat un temple de tres naus. La façana on hi ha la porta adovellada i el campanar d'espadanya respon a una reforma tardana, potser deguda als danys causats per la inundació de l'any 1421. De l'interior cal destacar especialment el conjunt pictòric, descobert l'any 1982. Només n'han pervingut les pintures de l'absis i un tram de la volta, restaurades i col·locades sobre un suport sintètic. Alguns especialistes daten les pintures de l'absis, amb el Pantocràtor entre àngels i evangelistes, cap a la fi del segle XII, mentre que les de la nau, amb imatges de la passió de Crist, podrien ser d'inicis del XIII.

Església de Sant martí de l'Armentera

La primera notícia de l'església de Sant Martí de l'Armentera és de l'any 974, quan era possessió del monestir de Sant Pere de Rodes. El temple actual va ser construït el segle XIX, aprofitant algun element de l'antiga església romànica (dels segles XII o XIII). És un gran edifici d'una sola nau amb creuer, capelles laterals i absis poligonal. El campanar és situat en un dels extrems de la façana, de planta quadrada a la base i octogonal a la part superior.

Església de Santa Maria de Lloret

Església de Santa Seclina

El veïnat de Santa Seclina és a l’entrada del tascó que allarga el terme de Caldes de Malavella vers el SE, entre les demarcacions de Vidreres i Llagostera (Gironès). L’església parroquial de Santa Seclina, totalment renovada en època barroca, destaca per el seu esvelt campanar. Des del segle XIII figura als vells nomenclàtors de la diòcesi gironina com a parròquia rural amb el nom de Santa Seculina o Seclina. Centra un conjunt de cases escampades. En aquest veïnat resten uns murs, l’absis i un arc triomfal de l’església preromànica de Caulès Vell, dedicada a sant Esteve

Església de Sant Menna de Vilablareix

El poble de Vilablareix , cap històric del terme, és situat al NW del terme, a 118 m d'altitud. Centra el poble l'església parroquial de Sant Menna, que és documentada el 882 (“Sancti Menne, basilica in Villa Ablares”), quan el bisbe de Girona Teuter va fer donació de diversos delmes situats en aquesta parròquia a la seu gironina. Apareix mencionada un altre cop el 1019 en la dotació de la canònica gironina. L'edifici actual, amb un campanar acabat en piràmide, fou refet en època moderna. Al s. XIV n'adquiriren la senyoria els Santcliment, i posteriorment fou lloc reial.

Església de Santa Maria de Pujals dels Pagessos

El poble de Pujals dels Pagesos , al sector septentrional del terme, a l’interfluvi de les rieres de Garrumbert i de la Farga, apareix citat antigament com a Podialis Rusticorum. El poble i la seva església parroquial de Santa Maria són ja esmentats el 1017. L església és romànica, ampliada amb capelles posteriors, i té una porta amb triple arquivolta en la façana W. Té una pica baptismal gòtica. Hi habitaven els llauradors dependents dels senyors que vivien a Pujals dels Cavallers. Almenys des del 1279 hom distingeix aquests dos nuclis propers de poblament. Celebren la festa major el segon diumenge de setembre.El llogaret de Palol de Farga és situat al NE del terme, a l’esquerra de la riera de la Farga.

Església de Sant Andreu de Terri

El poble de Sant Andreu del Terri és situat a la dreta del riu, entre aquest i la carretera de Medinyà. La seva església de Sant Andreu és sufragània de la de Ravós del Terri; havia estat antigament possessió del monestir d'Amer; com a tal és mencionada en una butlla del segle IX que Carles el Calb atorgà a favor d'aquest monestir ( Sanctae Andreae. Cella sita super fluvium Sterriam). Apareix novament mencionada el 922 en un precepte de Carles el Simple, i el 1187 en la butlla del papa Climent III a favor del monestir d'Amer. És una església romànica, d'una nau, absis senzill i un campanar gòtic que descansa en el mur occidental. Era lloc reial. El dimenge després del 30 de novembre celebren la festa major en honor de Sant Andreu.