Església de Sant Cugat de Fornells de la Selva

Església de Sant Cugat de Fornells de la Selva
(El Gironès)

L'església de Fornells és esmentada per primer cop el 24 de novembre de l'any 888, en la donació que el bisbe Teuter de Girona efectuà a la canònica gironina i en quin document s'esmenta també el nucli de Fornallet, unificat amb Fornells a l'any 1027. A l'any 1027, el matrimoni Guitart Arnau- Riquel, venen al vescomte Bremon totes les seves possessions que tenien a "Fornell", "Fornellet" i "Puig Roquiner", també dins el terme. Aquestes propietats les havien rebudes de Gausfred Llong.

Església de Sant Sadurní de Palol d'Onyar

Església de Sant Sadurní de Palol d' Onyar (Quart)
El Gironès

Església de Sant Martí de l'Esparra

Església de Sant Martí de l' Esparra ( Riuderenes)

La parròquia de Sant Martí de l'Esparra, es troba dintre el terme municipal de Riudarenes, és existent el 1166. El temple data dels anys 1884-1904. Té dins de la seva demarcació el santuari d'Argimon, documentat el 1134, amb capella del segle XVIII i campanar de finals del s. XIX.

Església de Sant Pere de Gombren

El poble de Gombrèn és situat a l’ E del terme, prop del límit amb el municipi de Campdevànol. La part vella del nucli encara conserva l’aspecte de vila fortificada, amb vells murs i un portal d’entrada (n’hi havia un altre però s’enderrocà quan es construí la carretera), amb cases antigues i racons que recorden l’època en què era una població menestral, dedicada sobretot a la pagesia i a la fabricació de flassades (aquesta indústria tradicional va desaparèixer el 1930). L’església parroquial de Santa Magdalena és documentada ja des de la primeria del segle XV, però en la seva arquitectura actual es presenta com un edifici de tipus neoclàssic, producte de la reedificació que en realitzà l’arquitecte Josep Moretó a partir del 1724. Al segle XVIII esdevingué parròquia en ser traslladada la titularitat des de Sant Pere de Mogrony. Al segle XIX va canviar el nom i des d’aleshores s’intitulà Sant Pere, en record de la primitiva parroquialitat de Mongrony.

Església de Santa Maria de Sils

Església de Santa Maria de Sils (s. XIII-XIX)

Esmentada per primer cop en una butlla de Lluci III (1185), que confirma les possessions del monestir de Breda, ratificada per Inocenci IV (1246). L’edifici actual, de factura barroca-neoclàssica, és del s. XVIII-XIX, i del temple més antic només es conserva una capella lateral gòtica i una làpida de 1333 encastada al costat de la porta. La porta té ornamentacions neoclàssiques i la data de 1802 a la llinda. A sobre hi ha una fornícula. L’interior es troba molt ben conservat, i hi ha capelles a Sant Marc, Sant Llop, i els Sants Metges. El campanar, de planta quadrada, és també del s. XVIII i el corona un interessant forjat de ferro. Hi ha notícies d’un retaule del segle XVII, actualment perdut.

Església de Sant Feliu de Llagostera

Església de Sant Feliu de Llagostera

L‘edifici ocupa la part més alta del barri vell. Les primeres notícies de la parròquia són de l‘any 855 en un diploma de Carles el Calb. Ja l‘any 1021 la comtessa Ermessenda pagà obres de reforma. D‘aquesta primitiva església només en resta una clau de volta a la paret sud el L‘actual església s‘inicià i es cobrí en la primera meitat del segle XVII. El seu director en aquest període fou Francesc Cisterna. Però a la segona meitat l‘activat es para. No és fins a l‘inici del segle XVIII que es reprèn la seva construcció. La portalada s‘acaba el 1730.

Església de Sant Esteve de Caldes de Malavella

Església de Sant Esteve de Caldes de Malavella

Façana d'estil neoclàsic l'església de Sant Esteve de Caldes, que conserva encara els absis romànics, apareix per primera vegada en un document de l'any 1053. El topònim Malavella apareix poc després, l'any 1057, amb el nom de Malavella, que ha patit diverses modificacions fins a l'actualitat. La importància que va prendre el fenomen de l'aigua termal a partir de la segona meitat del segle XIX propicià el creixement del poble, amb la construcció de dos balnearis i diversos edificis que formen el conjunt modernista més important de la comarca.