Església de Santa Maria d'Ullà

L’església de Santa Maria d’Ullà va ser acabada l’any 1804. és un temple neoclàssic de planta de creu llatina, amb amplia nau i capelles laterals i transsepte amb una cúpula. El campanar, de planta quadrada, resta inacabat.

El temple estatja la imatge romànica de la verge de la Fossa, talla de fusta policromada de la primera meitat del segle XII i una de les talles més notables que es conserven a la comarca. El seu nom prové de la seva situació en la primitiva església que, situada a la vora del riu Ter, era colgada de sorra per les riades. Els carreus de la façana procedeixen en bona part d’aquest antic temple i també es conserven cinc capitells romànics del segle XII que actualment estan al museu diocesà de Girona, juntament amb un porta pau i un calze del segle XV. A l’interior de l’església també podem trobar un rellotge de forja de la segona meitat del segle XVIII

Esglesia de Sant Julià del Llor

El poble de Sant Julià del Llor es troba al sector SE del terme, prop del Ter. La població és en gran part esparsa per la plana regada per la séquia de Sant Julià, que arriba fins al poble de Bonmatí. Si bé hom té notícia també d’estacions iberoromanes a Sant Julià del Llor, el lloc de Sant Julià és esmentat per primera vegada el 949 (Lauro) i la parròquia de Sant Julià existia ja al segle XI. L’actual església parroquial, bastida posteriorment, s’alça dalt d’un turó dominant la plana. El monestir d’Amer hi tingué moltes possessions. El 1363 la jurisdicció fou venuda pel rei a la ciutat de Girona i el 1381 a l’abat d’Amer; el 1698 consta com a lloc reial. Celebra la festa major el darrer diumenge d’agost.

Església de Santa Maria de Bonmatí

Església de Sant Mateu de Vilanna

L'església parroquial, dedicada a sant Mateu, pertanyia a l'ardiaconat de Girona i va ser possessió del monestir d'Amer el 899; fou reedificada el 1678. Dins el poble resta una torre defensiva del segle XVI-XVII. La població celebra la festa major al setembre. El lloc apareix citat com a Vilastna el 1319, Vilatna el 1327 i Vilasna el 1362. L'any 1385 el rei Joan I va vendre la jurisdicció de Vilanna a Bernat Aruc. El 1477 Joan II, en recompensa a la seva fidelitat, atorgà a Verntallat, entre d'altres possessions, les parròquies de Vilanna i Estanyol. L'àmbit de Vilanna comprèn les caseries de Trullars, el veïnat de l'Església (o de Sant Mateu o de la Parròquia), el del Baixador i la urbanizació de Lluners més al S, a l'W del terme de Bescanó. Al terme hi ha diverses capelles, com les de Santa Anna, Santa Margarida i Sant Sebastià, on s'havien celebrat aplecs.

Església de Sant Esteve de Mont-ras

L'Església parroquial de Sant Esteve de Mont-ras és una nau amb capelles laterals i capçalera poligonal d'estil gòtic tardà. En la façana occidental, l'església posseeix un portal d'arc de mig punt, adovellat i un senzill rosetó. En la part alta, en la vertical de la portalada, hi ha un matacà, dues petites obertures d'arc de punt rodó i quatre espitlleres que dónen al terrabastall que, a mena de fortificació, s'alça damunt el temple.

En el mur lateral de migdia hi ha una porta de factura neoclàssica. És rectangular i sobre la llinda té una decoració formada per una petxina en baix-relleu, al centre, i tres pinacles rematats per semiesferes. Aquesta porta s'obre en el mur que correspòn a les capelles laterals. Sobre la coberta d'aquestes capelles, en el mur de la nau, hi veiem dos finestrals de doble obertura i arcs apuntats i una mena de torricó semicilíndric adossat que alberga l'escala d'accés al cor i al terrabastall. En la part superior hi podem veure quatre petites obertures d'arc de mig punt que alternen amb espitlleres, les quals donen al terrabastall o fortificació.

Església de Sant Martí de Palafrugell

L'església parroquial de Sant Martí és de notables dimensions. La nau i les capelles laterals són d'estil gòtic tardà, probablement del segle XVI, i el frontis, amb portalada rectangular i llinda decorada amb un baix relleu sobre la vida de sant Martí, el campanar inacabat i la Capella Fonda (cos d'edifici amb tres capelles entre el campanar i la sagristia) pertanyen a l'època barroca (segles XVII i XVIII). Conserva una creu processional d'orfebreria del segle XVI i té interès el frontal d'altar del segle XVIII, d'argent repussat. Fins el 1936, que fou cremat, guardà un gran retaule barroc de fusta daurada, obra de Pau Costa (1664-1784) i havia tingut un retaule de Lluís Borrassà (contractat el 1413). L'interior fou restaurat amb poc encert després de la Guerra Civil, arrebossat imitant carreus; Guillem Soler i Gatvillaró inicià unes pintures murals que no foren acabades. Al final del segle XIX foren trobades al voltant de l'església unes tombes antropomorfes tallades a la roca que podrien ser datades pels voltants de l'any 1000.

Església de Sant Martí de Tarradelles

Aquesta església es va construir a la primera meitat del segle XVIII. A la llinda de la porta de la sagristia hi ha la data 1730. Segons una tradició de la família Ros que es transmet; de generació en generació, l'església parroquial de Terradelles, fins al segle XVIII, era la de Sant Andreu en el barri del Vilar. Però com que el poble creixia vers el nord, la família Ros va donar el terreny per construir-hi l'actual església amb el cementiri al costat, la rectoria i la casa del campaner. A la llinda de la porta de la sagristia hi ha la inscripció: "1730 RT. JOAN ROS R. Dia 6 MAI T2 PA HUT". La interpretació hipotètica podria ser: "1730. El reverend Joan Ros, Rector, obtingué en temporal investidura el dia 6 de maig. La data reflecteix el temps de la construcció de l'edifici. De fet, en cap mur no es perceben restes d'una església més antiga. El cementiri va romandre aquí fins que es va inaugurar el nou de Vilademuls el primer de novembre de 1981.