Església de Sant Sebastià de Santa Coloma de Farners

Església situada a la plaça del mateix nom, rep el pelegrí de Tossa, que cada 20 de gener arriba caminant des de la població costanera. L’actual edifici es construí l’any 1876 i té 25 metres de llargada per 10 d’amplada, restaurat modernament. El presbiteri té forma trapezial més obert a la nau, més tancat on hi ha la imatge de fusta del Sant. Disposa de Cor i dos finestrals laterals que donen a la plaça amb vitralls que representen els dos sants locals: Sant Salvador d’Horta i Sant Dalmau Moner. A l’exterior només destaca el frontis de rajola decorada damunt la porta d’entrada amb el martiri del Sant i l’òcul superior enrajolat de color vermell per indicar la sang del martiri.

Església de Sant cebrià dels Alls

L'església, del romànic tardà i actualment fora del culte, va ser cedida el 2002 per un particular que l'havia adquirit deu anys abans.
L'immoble té una nau rectangular amb presència d'un absis semicircular orientat a llevant i forma part –amb la rectoria totalment enrunada i el castell de Camós, restaurat el 2004– de l'antic nucli de Sant Cebrià dels Alls, agregat el 1829 a Cruïlles. Fins a finals del segle XIX va ser l'església parroquial d'un conjunt de masies conegut també com a Camós prenent el nom del castell que se situa al seu costat.
L'indret es menciona ja en documents de l'any 1062. I gràcies a documents de 1359 i de 1370 sabem que aquest petit nucli tenia 28 i 38 llars o famílies respectivament, xifres que indiquen que hi havia més d'un centenar d'habitants. El 1332 es va dedicar un altar secundari a Santa Maria i entre els segles XVII i XVIII se li van afegir dues capelles laterals i la sagristia.

Església de Sant Martí de Capsec

A la falda del Capsec, és troba aquest bell edifici del segle XII. A la capçalera hi podem trobar un absis semicircular i un petit absis lateral, no accessible des de l'interior.

L'edifici està construït amb una única nau, tot i que a la capçalera sembla que es converteixin en tres. La nau està coberta per una volta de canó lleugerament apuntada. Està reforçada per tres arcs torals. Sobte al veure els falsos nervis que es van afegir posteriorment volent imitar voltes de creueria.

Església de Sant Martí de Solamal

Antiga església parroquial que passà a ser sufragància de la de Sant Pere Despuig al segle XVI. L'estructura original del temple és del segle XII, tot i que va ser modificada en època posterior. Es va afegir la sagristia i altres dependències al costat sud. Conserva el seu absis semicircular amb una finestra d'arc de mig punt . Té una única nau. La porta d'entrada, adovellada i de mig punt, és a l'oest. Just a sobre podem veure una finestra de doble esqueixada. El campanar és de torre i es va construir al segle XVII a partir d'un existent de cadireta. A l'interior del temple podem trobar una gran una pica baptismal romànica del segle XII i una pica beneitera d'època barroca.

Església de Sant Pere Despuig

Sant Pere Despuig o de Bianya, aturonat a 380 m. Ja existia el 858, any en què va ser cedit al monestir de Ridaura. El 964 el bisbe de Girona Arnulf consagrà una nova església parroquial, Sant Pere, que fou reedificada més d'una vegada en temps posteriors. De l'edifici romànic conserva un tros de campanar amb un fris i una finestra i algunes restes de murs de l'absis. A la seva demarcació residia l'antiga família dels Bianya, a l'indret de la Torre de Sant Pere. L'heretat dels Bianya passà posteriorment als Soler, als monjos de Camprodon i a mans de Roger de Montcada, que el 1396 la vengué a la família Corona, oriünda de Camprodon. Guillem Corona, àlies Crespià, bastí l'edifici de la Torre de Sant Pere.

Església de Santa Margarida de Bianya

Església de Santa Margarida de Bianya: Té un absis semicircular a la capçalera, al costat del qual hi ha una petita absidiola de la possible estructura inicial del temple, que hauria estat del tipus basilical.

A l'altar major destaca la imatge gòtica d'alabastre de santa Margarida.

L'absis principal té tres finestres de doble esqueixada, amb arcs en gradació tant per dins com per fora.
La porta d'accés al temple és neoclàssica i en el interior es conserva una pila baptismal barroca.

Església de Sant Esteve d' En Bas

D'estil romànic, les principals causes de despersonalització d'aquest estil van ser els terratrèmols del segle XV, juntament amb els afegits que s'hi van anar introduïnt en diferents èpoques, però molt especialment el segle XVIII. En planta de creu llatina, exteriorment són rellevants els absis, assentats sobre la roca.

En el seu interior són notables les columnes i els capitells historiats, especialment el de la Mare de Déu amb figures dins d'una orla ametllada, sostinguda per quatre àngels. Una altra peça de valor inqüestionable és el timpà romànic del Crist Majestat, amb la Verge i Sant Joan fent-li costat, datat abans del segle XII Una rèplica d'aquest timpà apareix des del 1945 a l'altar major, obra de l'escultor Modest Fluvià. Destaca també del mateix artista la talla de Sant Esteve, realitzada als vint anys. D'època més recent s'hi poden contemplar el Sant Crist i Sant Victorià, talles que atrauen per la seva simplicitat i on s'observa l'evolució estètica de l'autor.