Església de Santa Maria de Vilamarí

La primitiva església era romànica, dels segles XII-XIII. La seva porta va ser tapiada l'any 1787 i actualment gairebé és tapada per nínxols. El brancal visible d'aquesta porta i la continuació del mur romànic es recolzen sobre una paret les pedres de la qual, segons l'arquitecte Joan M. de Ribot i de Balle, podrien ser indici de l'existència d'una església anterior, pre-romànica. En aquest floc, per tant, -si els esmentats indicis es confirmessin- haurien existit successivament tres esglésies: La primera pre-romànica (ss.IX-X), la segona, romànica (ss, XII-XIII), i l'actual (s.XVII-XVIII). A les dues últimes es pujava per les escales actuals, especialment pel tram dels costat dret, les pedres del qual estan molt gastades. La de la banda esquerra segurament que es va construir amb motiu de l'edificació de l'última església. Recentment, l'any 1992, es va restaurar allargant-la i fent mes amples els escalons. El temple romànic és esmentat en un document del 30 de setembre de 1269.

Església de Sant Marçal de Quarentella

La primera notícia d'una església a Sant Marçal data de l'any 1096: es parla de l'església de "Sançti Martialis de Quarentela," però l'església actual es va edificar el 1224 i es va renovar el 1651. Tenia un sol altar, la pica baptismal, les joies pròpies del culte i els llibres litúrgics.

Església de Sant Iscle de Centenys

El municipi D´Esponella és drenat pel Fluvià i pel seu afluent el torrent d'Espolla, que més avall, entre els termes de Porqueres i Fontcoberta, neix a l'estany d'Espolla, d'origen tectònic. Comprèn, a part el cap de municipi, Esponellà, els pobles de Centenys i Vilert, i els veïnats de Batllori, Brunsó, Borrell, Martís, les Caselles i les Anglades.

El poble de Centenys és situat a la part meridional del terme, vora la riera de Centenys, a 255 m d'altitud. El lloc és esmentat el 922. La parròquia és dedicada a Sant Iscle. És un edifici romànic, d'una sola nau i absis semicircular, sobrealçat, datable als segles XI i XII. Són notables una sèrie de masies pertanyents a aquesta parròquia. El 1698 era lloc reial.
La festa de Sant Iscle i Santa Victòria s'escau el dissabte després del 17 de novembre

Església de Santa Cecilia de Terrades

El poble de Terrades és a 228 m d'altitud, a l'esquerra del Rissec. Tenia 124 h el 2005. Forma un nucli agrupat al centre de la vall, que en aquest punt és una cubeta envoltada de muntanyes. Els carrers són de traçat irregular, amb cases de dues plantes (segles XVI-XVIII), algunes amb portal de mig punt. Encara hi ha edificis en ruïnes per l'explosió d'un polvorí, el 3 de febrer de 1939, durant la Guerra Civil. El nucli s'allarga vers migdia pel Barri del Mar, on hi ha un gran casal dels segles XVII -XVIII.
L'església parroquial de Santa Cecília de Terrades era fins a la seva destrucció un edifici romànic, de tres naus i tres absis semicirculars, amb el frontis reformat el 1710; Monsalvatje en destacà la ferramenta de la porta, la trona de pedra esculpida i una làpida a la façana. Un dels batents de la porta es conserva al Museu d'Art de Girona. L'actual església fou feta després del 1939.

Església de Sant Martí de Vilarig

Temple dedicat a Sant Martí. L'edifici actual correspon a una reconstrucció feta entre els segles XVIII i XIX, moment que s'aprofità per construir també unes capelles laterals i un nou campanar de torre.

Església de Santa Maria de Cistella

L'església de Sta. Maria de Cistella es troba documentada des de l'any 1024. Va ser reconstruïda al segle XVII tot respectant la façana romànica. Són molt destacables la portalada i les finestres ja que presenten arcs de mig punt en degradació amb una bonica ornamentació geomètrica d'inspiració vegetal. La porta actual recupera elements de forja catalana de l'antiga porta romànica.

Església de Santa Llogaia d' Algama

El terme municipal de Santa Llogaia d'Àlguema, d'una extensió de 1,93 km², és situat a la part occidental de la plana empordanesa, a la dreta del Manol, que fa, en part, de límit septentrional amb el municipi de Vilafant.
L'església parroquial de Santa Llogaia d'Àlguema és un edifici rectangular del segle XVIII, d'una sola nau. A la llinda de la porta, a la façana de ponent, figura l'any 1777. El campanar, de planta quadrada, es dreça sobre l'angle sud-occidental de l'edifici. La nau es cobreix amb volta de llunetes, la del presbiteri té falses nervadures que imiten la creueria gòtica. El mur lateral de tramuntana és l'únic vestigi conservat de l'església romànica anterior, probablement del segle XI.