Església de Sant Cebrià de Torroella de Fluvià

L'església de Sant Cebrià de Torroella de Fluvià es troba al barri de la Vila, vers l'extrem de llevant de la població. Es un edifici d'una nau amb absis semicircular que, per les seves estructures, podem considerar del periode romànic (segles XII i XIII). La seva situació, al cim d'una petita elevació del terreny deu haver motivat que l'aiguat del segle XV, que tant afectà les cases del poble, no la destruís.

Al frontis o façana de ponent de l'església hi ha la portalada de tres ares en degradació, llinda i timpà. Es tracta d'un portal caracteristic del romànic avançat d'aquestes terres, d'un tipus que, amb molt escasses variacions, s'estengué durant els segles XII i XIII per l'Empordà, la Garrotxa, el Vallespir i el Rosselló. La porta de l'església presenta, tanmateix, una singularitat molt digne de remarcar. Els seus tres aros no són de mig punt, com és la norma, sinó quelcom passats de radi, presenten forma de ferradura. Es una particularitat que es dóna molt rarament en els monuments d'època romànica avançada.

Església de Santa Eugenia de Saus

És d'una nau amb un absis semicircular al seu extrem de llevant. És un monument característic del període evolutiu anomenat ROMÀNIC III, datable als segles XII-XIII. Hi trobem els principals trets arquitectònics que ens han servit per definir aquesta etapa del nostre romànic: absis semicircular, volta apuntada, obertures d’arc de mig punt, finestres de doble biaix i parament de carrers ben escairats. El temple romànic va ser fortificat en època més tardana; actualment el seu aspecte exterior és el de gairebé una fortalesa.

Al frontis o façana de ponent hi ha la portalada de tres arcs de mig punt en degradació, amb llinda i timpà llis, sense decorar. Un guardapols o arquivolta, de secció encorbada, ressegueix l’extradós de l’arc extern de la porta. S’ajunta amb la motllura horitzontal, també encorbada, que corre damunt la llinda i segueix a cada costat en funció d’imposta dels arcs.

Una creu llatina, situada sobre el punt de curvatura del guardapols, remata el conjunt d’aquesta notable porta romànica. Sobre la creu hi ha un relleu horitzontal molt erosionat. Més amunt, al centre de la façana, hi ha una finestra d’arcs de mig punt, adovellats i de doble esqueixada, de vessants molt amples.

Església de Sant Miquel de Ventalló

L'església de Sant Miquel de Ventalló, amb el seu gran i curiós campanar, de quatre allargats badius, es veu de lluny, per damunt de les teulades de les cases del poble. Aquesta església fou construïda l'any 1673. Presenta una nau amb capçalera que afecta planta semicircular en l'exterior, mentre a l'interior és poligonal. Tot i haver estat alçat durant el s. XVII, presenta estructures i elements pròpis de l'estil gòtic. En la façana principal, a ponent, hi ha una porta rectangular, actualment tapiada. Més amunt hi ha un petit rosetó. El mur és coronat per un campanar de cadireta format per quatre arcades de mig punt. Al costat nord, angle nord-est de l'edifici, es dreça un torricó quadrangular amb la part superior feta amb rajols. S'hi obren arcs de mig punt i posseeix una coberta de tendència cupular. La porta que s'utilitza es troba en el mur meridional del temple. És rectangular i la llinda presenta un baix-relleu de caire popular. S'hi representa el patró, l'arcàngel Sant Miquel, habillat de guerrer, cobert amb un casc i matant el diable. La llinda duu també la data 1673.

Església de Sant Andreu de Vila Robau

L'església vella de Sant Andreu de Vila-robau és un temple romànic del s. X. Posseeix una sola nau amb absis semicircular allargat, en pla de ferradura. Actualment està sense culte i és propietat particular.
L'actual església parroquial de Sant Andreu, del s. XVIII, es construí uns 30 metres vers migdia de l'antiga. És un edifici d'una nau amb capçalera poligonal i capelles laterals. La portalada presenta una llinda amb la data 1721. Les voltes de la nau i del prebisteri són de llunetes; del mateix tipus són les cobertes de les capelles laterals. A l'interior, a l'altar major, hi ha una interessant talla barroca del s. XVIII. Representa la Mare de Déu amb l'Infant en braços.

Església de Sant Vicenç de Vallveraia

L'església de Sant Vicenç surt documentada per primera vegada l'any 1256. Segons l'arqueòleg Miquel Oliva a Vallveraia hi ha un poblat "ibèric" on s'hi troba molta ceràmica campaniana del segle III a. C. L'any 1959 hi fou descobert un forn romà, de ceràmica, on aparegueren fragments de tègules, àmfores i vasos comuns.

L'antiga església de Sant Vicenç, documentada al segle XIII, no estava situada en el lloc on es troba l'actual. La primitiva es trobava a 200 mts. de distància del poble, vers ponent, al cim d'un petit monticle anomenat "el Pedró" i també, "l'Església Vella". En aquest lloc hi havia fa temps un altar fet de carreus, que tenia clavada una creu de ferro forjat. Més tard fou traslladat fins la plaça que hi ha davant de l'actual església. La nova església de Sant Vicenç de Vallveraia és un edifici del s. XVIII.

La façana presenta una portalada rectangular amb un frontó amb la data 1754. En els extrems, i a cada costat, del frontó, hi han sengles pinacles acabats amb semiesferes en relleu. Al centre hi ha una fornícula amb forma de petxina. A la banda de llevant del frontis s'alça el campanar, que és una torre de planta quadrada amb arcs de punt rodó a la part alta i coronat amb una coberta apiramidada. L'interior del temple va ser netejat de la capa de calç que el cobria fa uns anys.

Església de Santa Eugenia de Saldet

L'església de Santa Eugènia de Saldet és romànica, d'una sola nau amb absis semicircular. Bona part del monument es troba mig colgat per les terres deixades pels aiguats. El sòl interior de l'edifici és molt més baix que el nivell de les terres que l'envolten; s'han de baixar quatre esglaons per arri-bar al nivell de la porta d'entrada.

El frontis antic d'aquesta església no es conserva perquè a mitjans del segle XIX la nau va ser allargada pel costat de ponent. L'actual façana occidental queda adossada a una casa veïna. Al mur meridional de la nau hi ha la portalada romànica formada per dos arcs de mig punt en degradació, llinda i timpà llis. A l'extrem oriental d'aquest mur hi ha una petita finestra d'un sol vessant, amb l'arc apuntat. El mur lateral nord de la nau és visible només en un curt tram, en el seu extrem de llevant; la resta queda afegida a una masia.

L'absis, semicircular, a l'extrem de llevant de la nau, té al centre una finestra de doble esqueixada, de vessants molt oberts i arcs de mig punt formats per dovelles ben tallades. Sobre el frontis s'alça un campanar de cadireta d'un arc de mig punt fet amb rajols (segle XIX); un altre campanar de cadireta, aquest de dos arcs, s'alçà damunt la paret de capçalera de la nau.

Església de Sant Bartomeu de Camallera

L’església actual fou reformada l’any 1951, segons resa una làpida col.locada a la façana. Anteriorment a aquestes obres el temple era d’una nau ben orientada, amb la capçalera a l’extrem de llevant com és la norma. L’esmentada reforma consistí, bàsicament, en la construcció d’una nova nau amb l’eix perpendicular a l’antiga, de forma que el nou presbiteri és a l’extrem septentrional, on abans hi havia un altar lateral. El cos de l’església anterior ha estat convertit en una mena de creuer de la nova nau principal orientada de sud a nord. Sobre la intersecció de la nau nova amb la vella s’hi construí una cúpula.

L’antic campanar fou enderrocat per construïr l’actual, força alt, bastit amb maons i pedra calcària. La portalada principal és rectangular, dels segles XVII-XVIII, decorada amb motius geomètrics molt simples i a cada banda té sengles pinacles coronats per relleus semiesfèrics. Al damunt hi ha un senzill frontó i una obertura circular o rosetó. A l’interior de les voltes, tant a la nau antiga com a la moderna -avui creuer- són de mig punt. La cúpula fou decorada amb pintures al fresc de Josep Mª. Prim que també començà a pintar el baptisteri on la decoració resta inacabada.