Església de Sant Pere de Falgars

La parròquia de Sant Pere de Falgars, situada dalt de la cinglera, emmarcada per la serra de Cabrera fins a l'extrem de la cinglera d'Aiats i separada de Pruit per la petita serra de Mateus, forma part geogràficament de Collsacabra, i pertangué sempre a la diòcesi de Vic. Una gran cinglera, solcada de camins per on vessen els torrents, la uneix a la vall d'en Bas i la'n separa. El despoblament ha estat molt fort. Tenia dins la seva demarcació parroquial, a l'antic puig Calbell o de la Bastida (1 250 m), puig cònic vora la cinglera d'Aiats, una fortalesa, dita abans la Bastida de l'Infern, edificada pels germans Arnau i Guerau de Cabrera, castlans dels castells de Cabrera i de Castelló; el 1352 Artau de Foces o de Cabrera la vengué a Bernat II de Cabrera. Aquesta fortalesa, de la qual només hi ha unes poques restes i teulissos, tenia un terme propi, que comprenia els béns de la família Castelló-Cabrera.
L'església de Sant Pere de Falgars, que aglutinà aquest petit terme, és prop de la cinglera i el veïnatge del mas de la Coromina; ja és esmentada com a parròquia del bisbat del Vic en les més antigues llistes parroquials del segle XII. La base de l'edifici és romànica, de la fi del segle XI, amb un absis ornat de lesenes llombardes, però truncat per sota dels arquets cegats. Sofrí molt en els terratrèmols del 1428. Deixà de tenir culte regular el 1974. Prop seu, la rectoria, del 1640, l'antic hostal i les escoles formaven un petit carrer completat pel gran mas de la Coromina, amb quatre masoveries. A la plaça de davant de l'església hi ha unes nogueres corpulentes.