Església de Sant Julià i Santa Basilissa de Fortià

L’església parroquial de Sant Julià de Fortià és d’estil gòtic tardà, d’una nau amb capelles laterals i absis poligonal. El mur de migdia conserva elements romànics. El campanar és una torre de planta quadrada amb coberta apiramidada. Una sèrie de merlets decoratius coronen l’edifici. La nau és dividida en tres crugies i les voltes de la nau, el presbiteri i la capella són de creueria. L’edifici conegut com la Casa de la Reina Sibil·la és a l’extrem septentrional de la població; és un gran casal de planta i pis amb notable façana de grans carreus ben escairats i elegants finestrals rectangulars, obra renaixentista però amb una línia senzilla i austera. El poble té un arxiu municipal.
Les festes més importants del poble són la cavalcada de Reis, que va des de Fortià fins a Vila-sacra; la festa major d’hivern, per Sant Julià i Santa Basilissa, al gener; i la festa de Sant Cels, el cap de setmana pròxim al 28 de juliol.

Església de Sant Miquel de Fluvià

L'antiga església del monestir de Sant Miquel de Fluvià és la parròquia. És situat a migdia de la població i el seu campanar, de grans proporcions, caracteritza la fesomia del nucli urbà. L'església de Sant Miquel, romànica, és de tres naus amb transsepte destacat dels murs laterals i capçada per tres absis semicirculars. L'estructura arquitectònica de l'edifici encaixa perfectament dins la segona meitat del segle XI i s'avé, doncs, amb les notícies històriques de la seva construcció. Els capitells esculpits de Sant Miquel són coronats per sengles impostes amb decoració vegetal o escacada, de cos molt allargat. Són notables els capitells de l'absis central i els de la nau central. Obra d'un mateix autor, que també esculpí les petites mènsules de les arcuacions exteriors de l'absis major, és un dels conjunts més importants de l'escultura romànica del segle XI i té un precedent ben clar en les impostes dels capitells de Sant Pere de Rodes. El monument és comparable a la part primitiva de la catedral d'Elna. Aquesta església va ser reformada al segle XVI.

Ermita de Sant Esteve del Mar

Edificació en ruïnes del castell , i una ermita que pertany a La Fosca de Sant Joan de Palamós .

La història del Castell de Sant Esteve de Mar, està plena de interrogants. Fins l'any 1277 que el rei Pere III , el Gran d' Aragó , el va comprar , no hi ha cap mena de registre , i durant la guerra civil es va cremar , lo poc que teníen .

Església de Sant Pere de Falgars

La parròquia de Sant Pere de Falgars, situada dalt de la cinglera, emmarcada per la serra de Cabrera fins a l'extrem de la cinglera d'Aiats i separada de Pruit per la petita serra de Mateus, forma part geogràficament de Collsacabra, i pertangué sempre a la diòcesi de Vic. Una gran cinglera, solcada de camins per on vessen els torrents, la uneix a la vall d'en Bas i la'n separa. El despoblament ha estat molt fort. Tenia dins la seva demarcació parroquial, a l'antic puig Calbell o de la Bastida (1 250 m), puig cònic vora la cinglera d'Aiats, una fortalesa, dita abans la Bastida de l'Infern, edificada pels germans Arnau i Guerau de Cabrera, castlans dels castells de Cabrera i de Castelló; el 1352 Artau de Foces o de Cabrera la vengué a Bernat II de Cabrera. Aquesta fortalesa, de la qual només hi ha unes poques restes i teulissos, tenia un terme propi, que comprenia els béns de la família Castelló-Cabrera.
L'església de Sant Pere de Falgars, que aglutinà aquest petit terme, és prop de la cinglera i el veïnatge del mas de la Coromina; ja és esmentada com a parròquia del bisbat del Vic en les més antigues llistes parroquials del segle XII. La base de l'edifici és romànica, de la fi del segle XI, amb un absis ornat de lesenes llombardes, però truncat per sota dels arquets cegats. Sofrí molt en els terratrèmols del 1428. Deixà de tenir culte regular el 1974. Prop seu, la rectoria, del 1640, l'antic hostal i les escoles formaven un petit carrer completat pel gran mas de la Coromina, amb quatre masoveries. A la plaça de davant de l'església hi ha unes nogueres corpulentes.

Església de Vilarroja i Font de la Polvora

Es una església moderna de un del barris de la ciutat de Girona anomenat Vilarroja-Font de la Pólvora

Església de la Sagrada Famila de Blanes

La història de la Parròquia de la Sagrada Família de Blanes està íntimament vinculada a les 224 cases que componen el veïnat de “Els Pins” i a la vida de les famílies que les ocuparen a l’estiu de 1961, famílies originaries en la seva major part de províncies diverses de l’Estat Espanyol, treballadors, la majoria dels qual ja vivia en condicions precàries a Blanes.

L’ erecció de la Parròquia de la Sagrada Família el diumenge 5 d’agost de 1962, anunciada a la comunitat cristiana en el Full Parroquial de Santa Maria de Blanes la setmana anterior, va donar inici a l‘activitat eccesial al nou temple.

El 16 de setembre de 1962, amb motiu de les festes en honor a la Patrona del Grup Ntra. Sra. del Vilar és celebrar l’Ofici per Mn.Lluis Amat, Assessor Eclesiàstic de la Delegació Provincial de Sindicas. L’homilia anà a càrrec del Lc.Mn.Xavier Xutglà Ruiz. Ecònom de la nova Parròquia de la Sagrada Família. La Missa fou cantada per l’orquestra Canigó de Girona.

Església de Santa Maria de Blanes

S'inicià el segle XIV, any 1350, i s'acabà el segle XV, any 1410. El 1438 a instàncies del comte de Mòdica es desafectà el cementiri que estava situat a la plaça del davant de l'església; les restes dels difunts es traslladaren al nou cementiri que envoltava el temple. Des de les hores també s'enterrava dins l'església. Jaume i Tomàs, fills naturals del vescomte Bernat de Cabrera, foren els primers en gaudir d'aquest privilegi els anys 1417 i 1418. Els vescomtes de Cabrera foren uns dels principals mecenes d'aquesta grandiosa obra, de tal manera que la vídua de Joan, comte de Cardona i de Prades, es feu obrir l'any 1487 una balconada des de dintre el Palau que donava a l'església per poder seguir sense sortir de casa seva les cerimònies religioses. El temple parroquial de Blanes, l'any 1936, era un dels exemplars gòtics més bells de l'entorn, sobretot la nau central per la austeritat de les seves columnes rematades amb una graciosa volta. Tenia dues coses que produïen impacte al visitant, el RETAULE BARROC de l'altar major i les dues trones obra del cèlebre arquitecte Antoni Gaudí. Tenia a més disset altars tots amb el retaule daurat. A la banda dreta de la nau a partir de l'altar major, hi havien els altars de les Animes, el Sant Crist, els Sants Bonosi i Maximià, Sant Elm, dels pescadors, Sant Isidre dels pagesos i el Carme. A la banda esquerra els altars de Sant Pere, Santa Llúcia, el Roser, els Sants Roc i Antoni, l'Assumpta, i Sant Josep. A continuació un pas duia a la capella del Santíssim que tenia l'altar del Sagrari, la Puríssima i el Cor de Maria. La Capella final era la dels Dolors.