martes, 29 de junio de 2010

Església de Sant Cebrià de Torroella de Fluvià


L'església de Sant Cebrià de Torroella de Fluvià es troba al barri de la Vila, vers l'extrem de llevant de la població. Es un edifici d'una nau amb absis semicircular que, per les seves estructures, podem considerar del periode romànic (segles XII i XIII). La seva situació, al cim d'una petita elevació del terreny deu haver motivat que l'aiguat del segle XV, que tant afectà les cases del poble, no la destruís.

Al frontis o façana de ponent de l'església hi ha la portalada de tres ares en degradació, llinda i timpà. Es tracta d'un portal caracteristic del romànic avançat d'aquestes terres, d'un tipus que, amb molt escasses variacions, s'estengué durant els segles XII i XIII per l'Empordà, la Garrotxa, el Vallespir i el Rosselló. La porta de l'església presenta, tanmateix, una singularitat molt digne de remarcar. Els seus tres aros no són de mig punt, com és la norma, sinó quelcom passats de radi, presenten forma de ferradura. Es una particularitat que es dóna molt rarament en els monuments d'època romànica avançada.


Església de Santa Eugenia de Saus


És d'una nau amb un absis semicircular al seu extrem de llevant. És un monument característic del període evolutiu anomenat ROMÀNIC III, datable als segles XII-XIII. Hi trobem els principals trets arquitectònics que ens han servit per definir aquesta etapa del nostre romànic: absis semicircular, volta apuntada, obertures d’arc de mig punt, finestres de doble biaix i parament de carrers ben escairats. El temple romànic va ser fortificat en època més tardana; actualment el seu aspecte exterior és el de gairebé una fortalesa.

Al frontis o façana de ponent hi ha la portalada de tres arcs de mig punt en degradació, amb llinda i timpà llis, sense decorar. Un guardapols o arquivolta, de secció encorbada, ressegueix l’extradós de l’arc extern de la porta. S’ajunta amb la motllura horitzontal, també encorbada, que corre damunt la llinda i segueix a cada costat en funció d’imposta dels arcs.

Una creu llatina, situada sobre el punt de curvatura del guardapols, remata el conjunt d’aquesta notable porta romànica. Sobre la creu hi ha un relleu horitzontal molt erosionat. Més amunt, al centre de la façana, hi ha una finestra d’arcs de mig punt, adovellats i de doble esqueixada, de vessants molt amples.

Església de Sant Miquel de Ventalló


L'església de Sant Miquel de Ventalló, amb el seu gran i curiós campanar, de quatre allargats badius, es veu de lluny, per damunt de les teulades de les cases del poble. Aquesta església fou construïda l'any 1673. Presenta una nau amb capçalera que afecta planta semicircular en l'exterior, mentre a l'interior és poligonal. Tot i haver estat alçat durant el s. XVII, presenta estructures i elements pròpis de l'estil gòtic. En la façana principal, a ponent, hi ha una porta rectangular, actualment tapiada. Més amunt hi ha un petit rosetó. El mur és coronat per un campanar de cadireta format per quatre arcades de mig punt. Al costat nord, angle nord-est de l'edifici, es dreça un torricó quadrangular amb la part superior feta amb rajols. S'hi obren arcs de mig punt i posseeix una coberta de tendència cupular. La porta que s'utilitza es troba en el mur meridional del temple. És rectangular i la llinda presenta un baix-relleu de caire popular. S'hi representa el patró, l'arcàngel Sant Miquel, habillat de guerrer, cobert amb un casc i matant el diable. La llinda duu també la data 1673.

Església de Sant Andreu de Vila Robau


L'església vella de Sant Andreu de Vila-robau és un temple romànic del s. X. Posseeix una sola nau amb absis semicircular allargat, en pla de ferradura. Actualment està sense culte i és propietat particular.
L'actual església parroquial de Sant Andreu, del s. XVIII, es construí uns 30 metres vers migdia de l'antiga. És un edifici d'una nau amb capçalera poligonal i capelles laterals. La portalada presenta una llinda amb la data 1721. Les voltes de la nau i del prebisteri són de llunetes; del mateix tipus són les cobertes de les capelles laterals. A l'interior, a l'altar major, hi ha una interessant talla barroca del s. XVIII. Representa la Mare de Déu amb l'Infant en braços.

Església de Sant Vicenç de Vallveraia


L'església de Sant Vicenç surt documentada per primera vegada l'any 1256. Segons l'arqueòleg Miquel Oliva a Vallveraia hi ha un poblat "ibèric" on s'hi troba molta ceràmica campaniana del segle III a. C. L'any 1959 hi fou descobert un forn romà, de ceràmica, on aparegueren fragments de tègules, àmfores i vasos comuns.

L'antiga església de Sant Vicenç, documentada al segle XIII, no estava situada en el lloc on es troba l'actual. La primitiva es trobava a 200 mts. de distància del poble, vers ponent, al cim d'un petit monticle anomenat "el Pedró" i també, "l'Església Vella". En aquest lloc hi havia fa temps un altar fet de carreus, que tenia clavada una creu de ferro forjat. Més tard fou traslladat fins la plaça que hi ha davant de l'actual església. La nova església de Sant Vicenç de Vallveraia és un edifici del s. XVIII.

La façana presenta una portalada rectangular amb un frontó amb la data 1754. En els extrems, i a cada costat, del frontó, hi han sengles pinacles acabats amb semiesferes en relleu. Al centre hi ha una fornícula amb forma de petxina. A la banda de llevant del frontis s'alça el campanar, que és una torre de planta quadrada amb arcs de punt rodó a la part alta i coronat amb una coberta apiramidada. L'interior del temple va
ser netejat de la capa de calç que el cobria fa uns anys.

Església de Santa Eugenia de Saldet


L'església de Santa Eugènia de Saldet és romànica, d'una sola nau amb absis semicircular. Bona part del monument es troba mig colgat per les terres deixades pels aiguats. El sòl interior de l'edifici és molt més baix que el nivell de les terres que l'envolten; s'han de baixar quatre esglaons per arri-bar al nivell de la porta d'entrada.

El frontis antic d'aquesta església no es conserva perquè a mitjans del segle XIX la nau va ser allargada pel costat de ponent. L'actual façana occidental queda adossada a una casa veïna. Al mur meridional de la nau hi ha la portalada romànica formada per dos arcs de mig punt en degradació, llinda i timpà llis. A l'extrem oriental d'aquest mur hi ha una petita finestra d'un sol vessant, amb l'arc apuntat. El mur lateral nord de la nau és visible només en un curt tram, en el seu extrem de llevant; la resta queda afegida a una masia.

L'absis, semicircular, a l'extrem de llevant de la nau, té al centre una finestra de doble esqueixada, de vessants molt oberts i arcs de mig punt formats per dovelles ben tallades. Sobre el frontis s'alça un campanar de cadireta d'un arc de mig punt fet amb rajols (segle XIX); un altre campanar de cadireta, aquest de dos arcs, s'alçà damunt la paret de capçalera de la nau.

Església de Sant Bartomeu de Camallera


L’església actual fou reformada l’any 1951, segons resa una làpida col.locada a la façana. Anteriorment a aquestes obres el temple era d’una nau ben orientada, amb la capçalera a l’extrem de llevant com és la norma. L’esmentada reforma consistí, bàsicament, en la construcció d’una nova nau amb l’eix perpendicular a l’antiga, de forma que el nou presbiteri és a l’extrem septentrional, on abans hi havia un altar lateral. El cos de l’església anterior ha estat convertit en una mena de creuer de la nova nau principal orientada de sud a nord. Sobre la intersecció de la nau nova amb la vella s’hi construí una cúpula.

L’antic campanar fou enderrocat per construïr l’actual, força alt, bastit amb maons i pedra calcària. La portalada principal és rectangular, dels segles XVII-XVIII, decorada amb motius geomètrics molt simples i a cada banda té sengles pinacles coronats per relleus semiesfèrics. Al damunt hi ha un senzill frontó i una obertura circular o rosetó. A l’interior de les voltes, tant a la nau antiga com a la moderna -avui creuer- són de mig punt. La cúpula fou decorada amb pintures al fresc de Josep Mª. Prim que també començà a pintar el baptisteri on la decoració resta inacabada.

Església de Sant Martí de Llampaies


L’església de Sant Martí de Llampaies és romànica dels s. XII-XIII, amb nombrosos afegitons d’èpoques posteriors. L’obra més important és l’obra de fortificació que s’enlaira sobre els murs romànics i que ha estat convertida en un terrabastall que aguanta l’actual teulada de l’edifici.

La façana principal, a ponent, posseeix una porta d’arc de mig punt adovellada i emmarcada per un cos avançat a mena de petit pòrtic o galilea. Presenta un gran arc d’entrada, de mig punt i és cobert amb un teuladí d’un sol vessant. L’arc posseeix impostes incorbades des que segueixen, a mena de fris horitzontal, a cada banda del mur de ponent del pòrtic.

Al centre de la façana hi ha una finestra d’arcs de mig punt, de doble esqueixada. Les arestes de l’arcada i dels muntants són lleugerament aixamfranades. El mur romànic fou sobrealçat com tots els de l’església, quan es construí la fortificació. Per aquest motiu a la part alta hi ha, encara, una petita obertura rectangular i el contorn superior del mur presenta un remat de forma corbada a la part central.

Església de Sant Genís d' Orriols


Temple edificat en el segle XI dins la jurisdicció del castell d'Orriols. Està format per una sola nau coberta amb volta de canó lleugerament apuntada i reforçada amb un arc toral. La nau està acabada en un absis semicircular, elevat sobre un podi. En la part central hi ha una finestra de doble esqueixada.

Església de Santa Maria de Fanals


L'Església de Santa Maria de Fanals, amb les característiques pròpies del segle XVII. Té entrada rectangular molt simple, una petita fornícula i, força més enlairat, un rosetó. El campanar, de gran amplitud, és de planta quadrada amb tres petits finestrals amb grans merlets de caire defensiu.

Església de Santa Maria de Platja D' Aro


La construcció de l'Església de Santa Maria de Platja d'Aro és contemporània com ho constaten els seus paraments. Va sorgir per donar servei al creixement poblacional de Platja d’Aro, el qual no disposava pròpiament de serveis religiosos catòlics. Església parroquial de l'arquitecte Josep Esteve i Corredor, construïda el 1955.

Església de l' Esperança de S'Agaró


Església de Nostra Senyora de l’Esperança a S’Agaró
L'arquitecte Rafael Masó i Valentí, de gran sensibilitat artística, va recollir amb entusiasme l'ambiciós projecte dels Encesa de construir una ciutat residencial i fer de S'Agaró un petit poble català integrat al medi. S'Agaró no va emprendre de nou l'activitat constructiva fins el 1941, amb la intervenció de l'arquitecte Francesc Folguera, responsable de l'església de Nostra Senyora de l'Esperança, d'estil neobarroc.

Església de Santa Maria de Castell d' Aro


L'Església de Santa Maria de Castell d'Aro fou consagrada per Berenguer Guifred, Bisbe de Girona, l'any 1078. L'actual edifici és d'estil gòtic tardà amb façana barroca. Posseeix una nau amb capelles laterals i capçalera poligonal de cinc cares. A la plaça de Santa Maria hi ha la casa rectoral amb un escut en relleu a la llinda de la porta; una finestra renaixentista amb una petxina en relleu al dintell, i una motllura que acaba en dues testes de persona a mena de mènsules. Hi figura la data 1569.

Església de Sant Mamet de Riumors


Al municipi destaca l'església de Sant Mamet, amb dades de l'any 1019, que es va consagrar el 1150, per la qual cosa es creu que ja llavors ja hi va haver una reconstrucció. La gran inundació de l'any 1421 va arrasar el poble. Van reconstruïr l'església el segle XV o XVI, aprofitant elements de l'anterior. El resultat és una església d'una sola nau, que més tard va tornar a ser reformada i fortificada.

Església de Sant Julià i Santa Basilissa de Fortià


L’església parroquial de Sant Julià de Fortià és d’estil gòtic tardà, d’una nau amb capelles laterals i absis poligonal. El mur de migdia conserva elements romànics. El campanar és una torre de planta quadrada amb coberta apiramidada. Una sèrie de merlets decoratius coronen l’edifici. La nau és dividida en tres crugies i les voltes de la nau, el presbiteri i la capella són de creueria. L’edifici conegut com la Casa de la Reina Sibil·la és a l’extrem septentrional de la població; és un gran casal de planta i pis amb notable façana de grans carreus ben escairats i elegants finestrals rectangulars, obra renaixentista però amb una línia senzilla i austera. El poble té un arxiu municipal.
Les festes més importants del poble són la cavalcada de Reis, que va des de Fortià fins a Vila-sacra; la festa major d’hivern, per Sant Julià i Santa Basilissa, al gener; i la festa de Sant Cels, el cap de setmana pròxim al 28 de juliol.

Església de Sant Miquel de Fluvià


L'antiga església del monestir de Sant Miquel de Fluvià és la parròquia. És situat a migdia de la població i el seu campanar, de grans proporcions, caracteritza la fesomia del nucli urbà. L'església de Sant Miquel, romànica, és de tres naus amb transsepte destacat dels murs laterals i capçada per tres absis semicirculars. L'estructura arquitectònica de l'edifici encaixa perfectament dins la segona meitat del segle XI i s'avé, doncs, amb les notícies històriques de la seva construcció. Els capitells esculpits de Sant Miquel són coronats per sengles impostes amb decoració vegetal o escacada, de cos molt allargat. Són notables els capitells de l'absis central i els de la nau central. Obra d'un mateix autor, que també esculpí les petites mènsules de les arcuacions exteriors de l'absis major, és un dels conjunts més importants de l'escultura romànica del segle XI i té un precedent ben clar en les impostes dels capitells de Sant Pere de Rodes. El monument és comparable a la part primitiva de la catedral d'Elna. Aquesta església va ser reformada al segle XVI.

lunes, 21 de junio de 2010

Ermita de Sant Esteve del Mar


Edificació en ruïnes del castell , i una ermita que pertany a La Fosca de Sant Joan de Palamós .

La història del Castell de Sant Esteve de Mar, està plena de interrogants. Fins l'any 1277 que el rei Pere III , el Gran d' Aragó , el va comprar , no hi ha cap mena de registre , i durant la guerra civil es va cremar , lo poc que teníen .

Església de Sant Pere de Falgars


La parròquia de Sant Pere de Falgars, situada dalt de la cinglera, emmarcada per la serra de Cabrera fins a l'extrem de la cinglera d'Aiats i separada de Pruit per la petita serra de Mateus, forma part geogràficament de Collsacabra, i pertangué sempre a la diòcesi de Vic. Una gran cinglera, solcada de camins per on vessen els torrents, la uneix a la vall d'en Bas i la'n separa. El despoblament ha estat molt fort. Tenia dins la seva demarcació parroquial, a l'antic puig Calbell o de la Bastida (1 250 m), puig cònic vora la cinglera d'Aiats, una fortalesa, dita abans la Bastida de l'Infern, edificada pels germans Arnau i Guerau de Cabrera, castlans dels castells de Cabrera i de Castelló; el 1352 Artau de Foces o de Cabrera la vengué a Bernat II de Cabrera. Aquesta fortalesa, de la qual només hi ha unes poques restes i teulissos, tenia un terme propi, que comprenia els béns de la família Castelló-Cabrera.
L'església de Sant Pere de Falgars, que aglutinà aquest petit terme, és prop de la cinglera i el veïnatge del mas de la Coromina; ja és esmentada com a parròquia del bisbat del Vic en les més antigues llistes parroquials del segle XII. La base de l'edifici és romànica, de la fi del segle XI, amb un absis ornat de lesenes llombardes, però truncat per sota dels arquets cegats. Sofrí molt en els terratrèmols del 1428. Deixà de tenir culte regular el 1974. Prop seu, la rectoria, del 1640, l'antic hostal i les escoles formaven un petit carrer completat pel gran mas de la Coromina, amb quatre masoveries. A la plaça de davant de l'església hi ha unes nogueres corpulentes.

sábado, 12 de junio de 2010

Església de Vilarroja i Font de la Polvora


Es una església moderna de un del barris de la ciutat de Girona anomenat Vilarroja-Font de la Pólvora

Església de la Sagrada Famila de Blanes


La història de la Parròquia de la Sagrada Família de Blanes està íntimament vinculada a les 224 cases que componen el veïnat de “Els Pins” i a la vida de les famílies que les ocuparen a l’estiu de 1961, famílies originaries en la seva major part de províncies diverses de l’Estat Espanyol, treballadors, la majoria dels qual ja vivia en condicions precàries a Blanes.

L’ erecció de la Parròquia de la Sagrada Família el diumenge 5 d’agost de 1962, anunciada a la comunitat cristiana en el Full Parroquial de Santa Maria de Blanes la setmana anterior, va donar inici a l‘activitat eccesial al nou temple.

El 16 de setembre de 1962, amb motiu de les festes en honor a la Patrona del Grup Ntra. Sra. del Vilar és celebrar l’Ofici per Mn.Lluis Amat, Assessor Eclesiàstic de la Delegació Provincial de Sindicas. L’homilia anà a càrrec del Lc.Mn.Xavier Xutglà Ruiz. Ecònom de la nova Parròquia de la Sagrada Família. La Missa fou cantada per l’orquestra Canigó de Girona.

Església de Santa Maria de Blanes


S'inicià el segle XIV, any 1350, i s'acabà el segle XV, any 1410. El 1438 a instàncies del comte de Mòdica es desafectà el cementiri que estava situat a la plaça del davant de l'església; les restes dels difunts es traslladaren al nou cementiri que envoltava el temple. Des de les hores també s'enterrava dins l'església. Jaume i Tomàs, fills naturals del vescomte Bernat de Cabrera, foren els primers en gaudir d'aquest privilegi els anys 1417 i 1418. Els vescomtes de Cabrera foren uns dels principals mecenes d'aquesta grandiosa obra, de tal manera que la vídua de Joan, comte de Cardona i de Prades, es feu obrir l'any 1487 una balconada des de dintre el Palau que donava a l'església per poder seguir sense sortir de casa seva les cerimònies religioses. El temple parroquial de Blanes, l'any 1936, era un dels exemplars gòtics més bells de l'entorn, sobretot la nau central per la austeritat de les seves columnes rematades amb una graciosa volta. Tenia dues coses que produïen impacte al visitant, el RETAULE BARROC de l'altar major i les dues trones obra del cèlebre arquitecte Antoni Gaudí. Tenia a més disset altars tots amb el retaule daurat. A la banda dreta de la nau a partir de l'altar major, hi havien els altars de les Animes, el Sant Crist, els Sants Bonosi i Maximià, Sant Elm, dels pescadors, Sant Isidre dels pagesos i el Carme. A la banda esquerra els altars de Sant Pere, Santa Llúcia, el Roser, els Sants Roc i Antoni, l'Assumpta, i Sant Josep. A continuació un pas duia a la capella del Santíssim que tenia l'altar del Sagrari, la Puríssima i el Cor de Maria. La Capella final era la dels Dolors.

Església de Sant Sebastià de Santa Coloma de Farners


Església situada a la plaça del mateix nom, rep el pelegrí de Tossa, que cada 20 de gener arriba caminant des de la població costanera. L’actual edifici es construí l’any 1876 i té 25 metres de llargada per 10 d’amplada, restaurat modernament. El presbiteri té forma trapezial més obert a la nau, més tancat on hi ha la imatge de fusta del Sant. Disposa de Cor i dos finestrals laterals que donen a la plaça amb vitralls que representen els dos sants locals: Sant Salvador d’Horta i Sant Dalmau Moner. A l’exterior només destaca el frontis de rajola decorada damunt la porta d’entrada amb el martiri del Sant i l’òcul superior enrajolat de color vermell per indicar la sang del martiri.

Església de Sant cebrià dels Alls


L'església, del romànic tardà i actualment fora del culte, va ser cedida el 2002 per un particular que l'havia adquirit deu anys abans.
L'immoble té una nau rectangular amb presència d'un absis semicircular orientat a llevant i forma part –amb la rectoria totalment enrunada i el castell de Camós, restaurat el 2004– de l'antic nucli de Sant Cebrià dels Alls, agregat el 1829 a Cruïlles. Fins a finals del segle XIX va ser l'església parroquial d'un conjunt de masies conegut també com a Camós prenent el nom del castell que se situa al seu costat.
L'indret es menciona ja en documents de l'any 1062. I gràcies a documents de 1359 i de 1370 sabem que aquest petit nucli tenia 28 i 38 llars o famílies respectivament, xifres que indiquen que hi havia més d'un centenar d'habitants. El 1332 es va dedicar un altar secundari a Santa Maria i entre els segles XVII i XVIII se li van afegir dues capelles laterals i la sagristia.

sábado, 5 de junio de 2010

Església de Sant Martí de Capsec


A la falda del Capsec, és troba aquest bell edifici del segle XII. A la capçalera hi podem trobar un absis semicircular i un petit absis lateral, no accessible des de l'interior.
L'edifici està construït amb una única nau, tot i que a la capçalera sembla que es converteixin en tres. La nau està coberta per una volta de canó lleugerament apuntada. Està reforçada per tres arcs torals. Sobte al veure els falsos nervis que es van afegir posteriorment volent imitar voltes de creueria.

Església de Sant Martí de Solamal


Antiga església parroquial que passà a ser sufragància de la de Sant Pere Despuig al segle XVI. L'estructura original del temple és del segle XII, tot i que va ser modificada en època posterior. Es va afegir la sagristia i altres dependències al costat sud. Conserva el seu absis semicircular amb una finestra d'arc de mig punt . Té una única nau. La porta d'entrada, adovellada i de mig punt, és a l'oest. Just a sobre podem veure una finestra de doble esqueixada. El campanar és de torre i es va construir al segle XVII a partir d'un existent de cadireta. A l'interior del temple podem trobar una gran una pica baptismal romànica del segle XII i una pica beneitera d'època barroca.

Església de Sant Pere Despuig


Sant Pere Despuig o de Bianya, aturonat a 380 m. Ja existia el 858, any en què va ser cedit al monestir de Ridaura. El 964 el bisbe de Girona Arnulf consagrà una nova església parroquial, Sant Pere, que fou reedificada més d'una vegada en temps posteriors. De l'edifici romànic conserva un tros de campanar amb un fris i una finestra i algunes restes de murs de l'absis. A la seva demarcació residia l'antiga família dels Bianya, a l'indret de la Torre de Sant Pere. L'heretat dels Bianya passà posteriorment als Soler, als monjos de Camprodon i a mans de Roger de Montcada, que el 1396 la vengué a la família Corona, oriünda de Camprodon. Guillem Corona, àlies Crespià, bastí l'edifici de la Torre de Sant Pere.

Església de Santa Margarida de Bianya


Església de Santa Margarida de Bianya: Té un absis semicircular a la capçalera, al costat del qual hi ha una petita absidiola de la possible estructura inicial del temple, que hauria estat del tipus basilical.

A l'altar major destaca la imatge gòtica d'alabastre de santa Margarida.

L'absis principal té tres finestres de doble esqueixada, amb arcs en gradació tant per dins com per fora.
La porta d'accés al temple és neoclàssica i en el interior es conserva una pila baptismal barroca.

Església de Sant Esteve d' En Bas


D'estil romànic, les principals causes de despersonalització d'aquest estil van ser els terratrèmols del segle XV, juntament amb els afegits que s'hi van anar introduïnt en diferents èpoques, però molt especialment el segle XVIII. En planta de creu llatina, exteriorment són rellevants els absis, assentats sobre la roca.

En el seu interior són notables les columnes i els capitells historiats, especialment el de la Mare de Déu amb figures dins d'una orla ametllada, sostinguda per quatre àngels. Una altra peça de valor inqüestionable és el timpà romànic del Crist Majestat, amb la Verge i Sant Joan fent-li costat, datat abans del segle XII Una rèplica d'aquest timpà apareix des del 1945 a l'altar major, obra de l'escultor Modest Fluvià. Destaca també del mateix artista la talla de Sant Esteve, realitzada als vint anys. D'època més recent s'hi poden contemplar el Sant Crist i Sant Victorià, talles que atrauen per la seva simplicitat i on s'observa l'evolució estètica de l'autor.