Església de Sant Tomàs de Fluvià

Priorat benedictí fundat cap al darrer terç del segle XI pels monjos de Sant Víctor de Marsella. Va tenir un petita comunitat monàstica que es va extingir al segle XV. L'església té una nau amb transsepte i una capçalera formada per un absis central i dues absidioles semicirculars. La nau era coberta amb volta de canó apuntada, que es conserva només fina a la meitat de la nau. Els braços del transseptes es cobreixen amb voltes de quart de cercle, solució inusual que ha fet pensar que la idea original hauria estat un temple de tres naus. La façana on hi ha la porta adovellada i el campanar d'espadanya respon a una reforma tardana, potser deguda als danys causats per la inundació de l'any 1421. De l'interior cal destacar especialment el conjunt pictòric, descobert l'any 1982. Només n'han pervingut les pintures de l'absis i un tram de la volta, restaurades i col·locades sobre un suport sintètic. Alguns especialistes daten les pintures de l'absis, amb el Pantocràtor entre àngels i evangelistes, cap a la fi del segle XII, mentre que les de la nau, amb imatges de la passió de Crist, podrien ser d'inicis del XIII.

Església de Sant martí de l'Armentera

La primera notícia de l'església de Sant Martí de l'Armentera és de l'any 974, quan era possessió del monestir de Sant Pere de Rodes. El temple actual va ser construït el segle XIX, aprofitant algun element de l'antiga església romànica (dels segles XII o XIII). És un gran edifici d'una sola nau amb creuer, capelles laterals i absis poligonal. El campanar és situat en un dels extrems de la façana, de planta quadrada a la base i octogonal a la part superior.

Església de Santa Maria de Lloret

Església de Santa Seclina

El veïnat de Santa Seclina és a l’entrada del tascó que allarga el terme de Caldes de Malavella vers el SE, entre les demarcacions de Vidreres i Llagostera (Gironès). L’església parroquial de Santa Seclina, totalment renovada en època barroca, destaca per el seu esvelt campanar. Des del segle XIII figura als vells nomenclàtors de la diòcesi gironina com a parròquia rural amb el nom de Santa Seculina o Seclina. Centra un conjunt de cases escampades. En aquest veïnat resten uns murs, l’absis i un arc triomfal de l’església preromànica de Caulès Vell, dedicada a sant Esteve

Església de Sant Menna de Vilablareix

El poble de Vilablareix , cap històric del terme, és situat al NW del terme, a 118 m d'altitud. Centra el poble l'església parroquial de Sant Menna, que és documentada el 882 (“Sancti Menne, basilica in Villa Ablares”), quan el bisbe de Girona Teuter va fer donació de diversos delmes situats en aquesta parròquia a la seu gironina. Apareix mencionada un altre cop el 1019 en la dotació de la canònica gironina. L'edifici actual, amb un campanar acabat en piràmide, fou refet en època moderna. Al s. XIV n'adquiriren la senyoria els Santcliment, i posteriorment fou lloc reial.

Església de Santa Maria de Pujals dels Pagessos

El poble de Pujals dels Pagesos , al sector septentrional del terme, a l’interfluvi de les rieres de Garrumbert i de la Farga, apareix citat antigament com a Podialis Rusticorum. El poble i la seva església parroquial de Santa Maria són ja esmentats el 1017. L església és romànica, ampliada amb capelles posteriors, i té una porta amb triple arquivolta en la façana W. Té una pica baptismal gòtica. Hi habitaven els llauradors dependents dels senyors que vivien a Pujals dels Cavallers. Almenys des del 1279 hom distingeix aquests dos nuclis propers de poblament. Celebren la festa major el segon diumenge de setembre.El llogaret de Palol de Farga és situat al NE del terme, a l’esquerra de la riera de la Farga.

Església de Sant Andreu de Terri

El poble de Sant Andreu del Terri és situat a la dreta del riu, entre aquest i la carretera de Medinyà. La seva església de Sant Andreu és sufragània de la de Ravós del Terri; havia estat antigament possessió del monestir d'Amer; com a tal és mencionada en una butlla del segle IX que Carles el Calb atorgà a favor d'aquest monestir ( Sanctae Andreae. Cella sita super fluvium Sterriam). Apareix novament mencionada el 922 en un precepte de Carles el Simple, i el 1187 en la butlla del papa Climent III a favor del monestir d'Amer. És una església romànica, d'una nau, absis senzill i un campanar gòtic que descansa en el mur occidental. Era lloc reial. El dimenge després del 30 de novembre celebren la festa major en honor de Sant Andreu.

Església de Sant Esteve de Sords

L'església parroquial dedicada a Sant Esteve ja figura esmentada a finals del segle X, bé que l'edifici actual conté molts elements afegits posteriorment. És de planta romànica, amb un interessant absis que de ben segur respecta l'estructura primitiva. Fou renovada parcialment el segle XVIII, quan es construïren les naus laterals i la sagristia, tal com ho denota la inscripció d'un finestral que porta la data de 1785.

A l'interior hi ha quatre capelles, una antiga pica baptismal de pedra i una làpida al paviment que conté de segur les despulles d'algun antic rector de la parròquia . A la façana es pot observar una notabilíssima porta (1705) i una torre campanar molt alta que es va estrenyent a mida que puja l'altura.

Església de Santa Maria de Camós

L'Església d'origen romànic va ser reformada en profunditat a principis del segle XX i va perdre el seu aspecte primitiu. Una petita escultura de Santa Teresa corona el dintell, sobre la porta principal .Al campanar s'hi llueix una campana amb la inscripació de TRESA, de l'octubre de 1957, fent referència al culte que aquesta santa havia tingut en aquesta església parroquial, que fou coneguda també com església de Santa Teresa. A la part posterior es pot veure tapiada, el que fou l'antiga porta principal amb columnes i capitells propis del barroc.

Església de Sant Miquel de Palol de Revardit

El poble de Palol de Revardit , és a l’esquerra del Revardit, al sector nord-occidental del terme. L’església parroquial de Sant Miquel, situada dins el conjunt del que fou castell emmurallat i documentada el 1076, és un edifici romànic d’una sola nau, més dues d’afegides posteriorment, i absis semicircular amb fris ornat. Damunt la façana ponentina hi ha un campanar de planta quadrada i la porta, a migdia, és d’època més tardana.

Església de Sant Martí de Riudellots de la Creu

El poble de Riudellots de la Creu és situat a llevant del terme, entre les rieres de Riudellots i de Marimanya. Destaca l’església parroquial de Sant Martí, datable entre els segles XII i XIII, per bé que molt modificada. Celebra la festa major en honor de la Mare de Déu del Remei, el segon diumenge d’octubre, i la festa de Sant Martí el diumenge pròxim a l’11 de novembre.

Església de Sant Andreu de Mata

Església romànica d’una sola nau acabada amb creuer i absis semicircular. Destaca el campanar d’espadanya amb teulat pronunciat a quatre vessants amb un entramat de fusta. Els murs són de carreus de travertí ben treballats; són allargats i col·locats en filades de manera regular. L’entrada a l’església és a la façana lateral de migdia: la portalada és amb arc de mig punt de dovelles. Tant a la façana principal com al mur de migdia hi ha dues finestres d’obra romànica. La primera té dintell en forma d’arc de punt rodó i la segona és adovellada. L’interior de la nau és cobert amb una volta de canó lleugerament apuntalada que acaba damunt una imposta. L’absis i el creuer són de construcció més recent (s. XX). Les capelles són cobertes amb volta de creueria. S’accedeix al campanar a través del cor. Corona la coberta un llanternó. Les dues campanes que el presideixen s'anomenen Maria Fàtima la més petita, i la més gran Maria Dolors-Miquela i van ser col·locades el 1952.

Església de Sant Julià de Corts

Arrasada la primitiva església pels hongaresos entre el 924 i el 930, aquesta es construí de nou. Consta que el 1017 el nou edifici ja estava alçat, si bé en poc temps es reconstruiria de nou, l'any 1102, quan el bisbe Bernat Humbert concedí una llicència per fer-ho, juntament amb un cementiri contigu. En la major part de la seva estructura és l'església actual. El següent any la nova església estava a punt, i fou lliurada, amb el cementiri, al mateix bisbe. L'any 1017 el temple havia estat propietat del monestir de Sant Esteve de Banyoles, però dos anys després, el 1019, la comtessa Ermessenda cedí l'església a la canònica de Girona. El 1579 li fou unida l'església, també parroquial, de Sant Andreu de Mata que recuperà la seva autonomia el 1965

Església de Sant Joan de Borgonyà

L'església, fou consagrada l'any 1142. Fou una possessió de la ciutat de Girona, fins que en 1399 .

Està formada per una sola nau, coberta amb una volta apuntada capçada a l'est per un absis semicircular.

Amb el temps li van afegir la rectoria, una capella i una sagristia.
El 1623 es va reformar la façana, afegint un campanar de torre quadrada.

Església de Sant Joan de les Pedreres

La seva edificació és de l’any 1975 -1977 coincidint en l’època en que el barri, on està situada, s’anava formant.
La seva construcció és molt senzilla, sense cap element arquitectònic d'importancia.
Una creu de ferro dóna identitat a l’edifici com a església
L’interior, amb la seva senzillesa, aconsegueix una calidesa, produïda en part per la pedra de porqueres com a element bàsic en la seva decoració.

Església de Sant Romà de Miànegues

Situada a la plaça del Veïnat de Miànegues, el seu origen inicial era romànic del segle XII, però amb importants reformes fetes al segle XVIII que van modificar profundament la seva estructura i li van donar una configuració barroca.

Consta d'una sola nau rectangular amb un absis semicotogonal. Als laterals hi ha capelles i annexos.

La façana prinicipal presenta una portalada amb llinda de pedra i el campanar és de planta quadrada.

Aquesta església està dedicada a Sant Romà.

Església de Santa Cristina D'aro

Té les estructures bàsiques d'un edifici preromànic del segle X. S'hi combinen elements de la tradició arquitectònica (arcs de ferradura) amb elements de la nova arquitectura que aparegué al país al primer terç del segle XI (absis semicircular amb arc presbiteral, i elements decoratius llombards).
El temple té dues naus i transepte. A la banda de tramuntana de l'església hi van ser afegides tres capelles laterals, probablement als segles XVI o XVII.
L'església posseeix un relleu preromànic i una porta romànica del segle XII o XIII. La porta de la façana principal és rectangular i data del segle XVIII.
La torre-campanar té estructures romàniques, i ha estat coberta al segle XX amb rajoles verdes.
A l'interior de l'església hi ha el retaule de Santa Cristina, del qual és autor un mestre català del segle XVI, amb influència de l'escola valenciana. Joan Pujades va dissenyar-ne l'estructura. Les pintures són, probablement, de Joan Sanches Galindo.
A les capelles laterals s'hi conserven igualment unes teles realitzades al segle XX per l'artistes cassanenc Benet Casabó.

Església del Pla de Sant Pol (S'Agaró)

Església moderna del barri del Plà de Sant Pol de S'Agaró (Castell d' Aro)

Església de Santa Maria de Vista Alegre de Girona

Església moderna de Santa Maria de Vista Alegre de Girona que dona servei cristià als fidels del C/ del Carme i del barri que porta el mateix nom de Vista Alegre , de Girona.

Ermita de Sant Baldiri

Uns 4 km al S de Solius, prop del límit amb Tossa, s’alça la capella de Sant Baldiri, construcció popular barroca dels segles XVII-XVIII.
Al febrer de 2008 , presenta un estat de ruïna total , i lamentablement no hi ha cap senyal de restauració , sí que unes quantes persones que estimen la natura , hi fan un manteniment de brosses , tallant les bardisses , matolls... crec que es una feina poc agraïda i de vegades amb algún ensurt , i perill de fer-se mal.

Església del Sagrat Cor de Girona

Església del Sagrat Cor de Jesús. (Dominics)

Església de Sant Martí de Romanyà de la Selva

La preciosa església de Sant Martí és un temple amb
planta de creu grega, el braç de llevant de la qual forma l'absis. L'edifici és cobert amb voltes de canó, reforçades
per arcs de ferradura.
És considerada una construcció pre-romànica molt evolucionada ja que la disposició en planta, els arcs de
ferradura i la tecnologia utilitzada en la construcció és tradicional dels edificis pre-romànics, però també conté
elements romànics, com per exemple les finestres de doble esqueixada. Data de finals del segle X.
Les finestres de doble esqueixada i l'aparell força regular dels murs ja deixen entreveure les formes romàniques.
El terra de l'església està fet amb lloses de pedra, indicant la seva antiguitat. La imatge de fusta de l'interior,
representa sant Martí, realitzada al segle XX per l'escultor olotí Modest Fluvià La torre campanar es creu que
pertany al segle XI o posterior, ja que presenta una construcció més evolucionada que la resta de l'església.
La porta de migdia és protegida per un petit porxo.
A la part posterior de l'església, s'hi emplaçava l'antic cementiri de la parròquia que fou clausurat per manca
d'higiene el 1911. El mateix mes es construí el nou cementiri a la seva ubicació actual per un preu de 1900 ptes.
L'any 1999 l'escultor Antonio Delgado va fer donació de l'escultura de la mare de Déu de Romanyà., És de bronze
massís i està molt ben falcada a fi i efecte d'evitar els robatoris. Es troba al mur exterior dret de la plaça.

Església de Sant Pere Pescador

L'església actual fou construïda el 1682 sobre de la que era l'antiga església romànica (encara s'en poden veure unes restes al costat nord'), formant una nau amb capelles laterals i una capçalera poligonal. Té la façana de ponent i la porta principal és decorada amb columnes adossades, amb grossos capitells que imiten l'estil corinti. Sobre la llinda hi ha un frontó que emmarca una fornícua. Al centre del mur, damunt la porta, hi ha un rosetó.

El campanar sobre la seva base de planta quadrada s'alça el cos superior, octogonal, que posseeix quatre arcades de mig punt, fetes amb rajols, i la torre acaba amb una terrassa en la qual quatre arcades que s'uneixen en el punt més alt formen un remat que sembla iniciar una cúpula que no s'acabà de construir. L'absis té una sagristia a cada banda.

Església de Sant Cebrià de Torroella de Fluvià

L'església de Sant Cebrià de Torroella de Fluvià es troba al barri de la Vila, vers l'extrem de llevant de la població. Es un edifici d'una nau amb absis semicircular que, per les seves estructures, podem considerar del periode romànic (segles XII i XIII). La seva situació, al cim d'una petita elevació del terreny deu haver motivat que l'aiguat del segle XV, que tant afectà les cases del poble, no la destruís.

Al frontis o façana de ponent de l'església hi ha la portalada de tres ares en degradació, llinda i timpà. Es tracta d'un portal caracteristic del romànic avançat d'aquestes terres, d'un tipus que, amb molt escasses variacions, s'estengué durant els segles XII i XIII per l'Empordà, la Garrotxa, el Vallespir i el Rosselló. La porta de l'església presenta, tanmateix, una singularitat molt digne de remarcar. Els seus tres aros no són de mig punt, com és la norma, sinó quelcom passats de radi, presenten forma de ferradura. Es una particularitat que es dóna molt rarament en els monuments d'època romànica avançada.

Església de Santa Eugenia de Saus

És d'una nau amb un absis semicircular al seu extrem de llevant. És un monument característic del període evolutiu anomenat ROMÀNIC III, datable als segles XII-XIII. Hi trobem els principals trets arquitectònics que ens han servit per definir aquesta etapa del nostre romànic: absis semicircular, volta apuntada, obertures d’arc de mig punt, finestres de doble biaix i parament de carrers ben escairats. El temple romànic va ser fortificat en època més tardana; actualment el seu aspecte exterior és el de gairebé una fortalesa.

Al frontis o façana de ponent hi ha la portalada de tres arcs de mig punt en degradació, amb llinda i timpà llis, sense decorar. Un guardapols o arquivolta, de secció encorbada, ressegueix l’extradós de l’arc extern de la porta. S’ajunta amb la motllura horitzontal, també encorbada, que corre damunt la llinda i segueix a cada costat en funció d’imposta dels arcs.

Una creu llatina, situada sobre el punt de curvatura del guardapols, remata el conjunt d’aquesta notable porta romànica. Sobre la creu hi ha un relleu horitzontal molt erosionat. Més amunt, al centre de la façana, hi ha una finestra d’arcs de mig punt, adovellats i de doble esqueixada, de vessants molt amples.

Església de Sant Miquel de Ventalló

L'església de Sant Miquel de Ventalló, amb el seu gran i curiós campanar, de quatre allargats badius, es veu de lluny, per damunt de les teulades de les cases del poble. Aquesta església fou construïda l'any 1673. Presenta una nau amb capçalera que afecta planta semicircular en l'exterior, mentre a l'interior és poligonal. Tot i haver estat alçat durant el s. XVII, presenta estructures i elements pròpis de l'estil gòtic. En la façana principal, a ponent, hi ha una porta rectangular, actualment tapiada. Més amunt hi ha un petit rosetó. El mur és coronat per un campanar de cadireta format per quatre arcades de mig punt. Al costat nord, angle nord-est de l'edifici, es dreça un torricó quadrangular amb la part superior feta amb rajols. S'hi obren arcs de mig punt i posseeix una coberta de tendència cupular. La porta que s'utilitza es troba en el mur meridional del temple. És rectangular i la llinda presenta un baix-relleu de caire popular. S'hi representa el patró, l'arcàngel Sant Miquel, habillat de guerrer, cobert amb un casc i matant el diable. La llinda duu també la data 1673.

Església de Sant Andreu de Vila Robau

L'església vella de Sant Andreu de Vila-robau és un temple romànic del s. X. Posseeix una sola nau amb absis semicircular allargat, en pla de ferradura. Actualment està sense culte i és propietat particular.
L'actual església parroquial de Sant Andreu, del s. XVIII, es construí uns 30 metres vers migdia de l'antiga. És un edifici d'una nau amb capçalera poligonal i capelles laterals. La portalada presenta una llinda amb la data 1721. Les voltes de la nau i del prebisteri són de llunetes; del mateix tipus són les cobertes de les capelles laterals. A l'interior, a l'altar major, hi ha una interessant talla barroca del s. XVIII. Representa la Mare de Déu amb l'Infant en braços.

Església de Sant Vicenç de Vallveraia

L'església de Sant Vicenç surt documentada per primera vegada l'any 1256. Segons l'arqueòleg Miquel Oliva a Vallveraia hi ha un poblat "ibèric" on s'hi troba molta ceràmica campaniana del segle III a. C. L'any 1959 hi fou descobert un forn romà, de ceràmica, on aparegueren fragments de tègules, àmfores i vasos comuns.

L'antiga església de Sant Vicenç, documentada al segle XIII, no estava situada en el lloc on es troba l'actual. La primitiva es trobava a 200 mts. de distància del poble, vers ponent, al cim d'un petit monticle anomenat "el Pedró" i també, "l'Església Vella". En aquest lloc hi havia fa temps un altar fet de carreus, que tenia clavada una creu de ferro forjat. Més tard fou traslladat fins la plaça que hi ha davant de l'actual església. La nova església de Sant Vicenç de Vallveraia és un edifici del s. XVIII.

La façana presenta una portalada rectangular amb un frontó amb la data 1754. En els extrems, i a cada costat, del frontó, hi han sengles pinacles acabats amb semiesferes en relleu. Al centre hi ha una fornícula amb forma de petxina. A la banda de llevant del frontis s'alça el campanar, que és una torre de planta quadrada amb arcs de punt rodó a la part alta i coronat amb una coberta apiramidada. L'interior del temple va ser netejat de la capa de calç que el cobria fa uns anys.

Església de Santa Eugenia de Saldet

L'església de Santa Eugènia de Saldet és romànica, d'una sola nau amb absis semicircular. Bona part del monument es troba mig colgat per les terres deixades pels aiguats. El sòl interior de l'edifici és molt més baix que el nivell de les terres que l'envolten; s'han de baixar quatre esglaons per arri-bar al nivell de la porta d'entrada.

El frontis antic d'aquesta església no es conserva perquè a mitjans del segle XIX la nau va ser allargada pel costat de ponent. L'actual façana occidental queda adossada a una casa veïna. Al mur meridional de la nau hi ha la portalada romànica formada per dos arcs de mig punt en degradació, llinda i timpà llis. A l'extrem oriental d'aquest mur hi ha una petita finestra d'un sol vessant, amb l'arc apuntat. El mur lateral nord de la nau és visible només en un curt tram, en el seu extrem de llevant; la resta queda afegida a una masia.

L'absis, semicircular, a l'extrem de llevant de la nau, té al centre una finestra de doble esqueixada, de vessants molt oberts i arcs de mig punt formats per dovelles ben tallades. Sobre el frontis s'alça un campanar de cadireta d'un arc de mig punt fet amb rajols (segle XIX); un altre campanar de cadireta, aquest de dos arcs, s'alçà damunt la paret de capçalera de la nau.

Església de Sant Bartomeu de Camallera

L’església actual fou reformada l’any 1951, segons resa una làpida col.locada a la façana. Anteriorment a aquestes obres el temple era d’una nau ben orientada, amb la capçalera a l’extrem de llevant com és la norma. L’esmentada reforma consistí, bàsicament, en la construcció d’una nova nau amb l’eix perpendicular a l’antiga, de forma que el nou presbiteri és a l’extrem septentrional, on abans hi havia un altar lateral. El cos de l’església anterior ha estat convertit en una mena de creuer de la nova nau principal orientada de sud a nord. Sobre la intersecció de la nau nova amb la vella s’hi construí una cúpula.

L’antic campanar fou enderrocat per construïr l’actual, força alt, bastit amb maons i pedra calcària. La portalada principal és rectangular, dels segles XVII-XVIII, decorada amb motius geomètrics molt simples i a cada banda té sengles pinacles coronats per relleus semiesfèrics. Al damunt hi ha un senzill frontó i una obertura circular o rosetó. A l’interior de les voltes, tant a la nau antiga com a la moderna -avui creuer- són de mig punt. La cúpula fou decorada amb pintures al fresc de Josep Mª. Prim que també començà a pintar el baptisteri on la decoració resta inacabada.

Església de Sant Martí de Llampaies

L’església de Sant Martí de Llampaies és romànica dels s. XII-XIII, amb nombrosos afegitons d’èpoques posteriors. L’obra més important és l’obra de fortificació que s’enlaira sobre els murs romànics i que ha estat convertida en un terrabastall que aguanta l’actual teulada de l’edifici.

La façana principal, a ponent, posseeix una porta d’arc de mig punt adovellada i emmarcada per un cos avançat a mena de petit pòrtic o galilea. Presenta un gran arc d’entrada, de mig punt i és cobert amb un teuladí d’un sol vessant. L’arc posseeix impostes incorbades des que segueixen, a mena de fris horitzontal, a cada banda del mur de ponent del pòrtic.

Al centre de la façana hi ha una finestra d’arcs de mig punt, de doble esqueixada. Les arestes de l’arcada i dels muntants són lleugerament aixamfranades. El mur romànic fou sobrealçat com tots els de l’església, quan es construí la fortificació. Per aquest motiu a la part alta hi ha, encara, una petita obertura rectangular i el contorn superior del mur presenta un remat de forma corbada a la part central.

Església de Sant Genís d' Orriols

Temple edificat en el segle XI dins la jurisdicció del castell d'Orriols. Està format per una sola nau coberta amb volta de canó lleugerament apuntada i reforçada amb un arc toral. La nau està acabada en un absis semicircular, elevat sobre un podi. En la part central hi ha una finestra de doble esqueixada.

Església de Santa Maria de Fanals

L'Església de Santa Maria de Fanals, amb les característiques pròpies del segle XVII. Té entrada rectangular molt simple, una petita fornícula i, força més enlairat, un rosetó. El campanar, de gran amplitud, és de planta quadrada amb tres petits finestrals amb grans merlets de caire defensiu.

Església de Santa Maria de Platja D' Aro

La construcció de l'Església de Santa Maria de Platja d'Aro és contemporània com ho constaten els seus paraments. Va sorgir per donar servei al creixement poblacional de Platja d’Aro, el qual no disposava pròpiament de serveis religiosos catòlics. Església parroquial de l'arquitecte Josep Esteve i Corredor, construïda el 1955.

Església de l' Esperança de S'Agaró

Església de Nostra Senyora de l’Esperança a S’Agaró
L'arquitecte Rafael Masó i Valentí, de gran sensibilitat artística, va recollir amb entusiasme l'ambiciós projecte dels Encesa de construir una ciutat residencial i fer de S'Agaró un petit poble català integrat al medi. S'Agaró no va emprendre de nou l'activitat constructiva fins el 1941, amb la intervenció de l'arquitecte Francesc Folguera, responsable de l'església de Nostra Senyora de l'Esperança, d'estil neobarroc.

Església de Santa Maria de Castell d' Aro

L'Església de Santa Maria de Castell d'Aro fou consagrada per Berenguer Guifred, Bisbe de Girona, l'any 1078. L'actual edifici és d'estil gòtic tardà amb façana barroca. Posseeix una nau amb capelles laterals i capçalera poligonal de cinc cares. A la plaça de Santa Maria hi ha la casa rectoral amb un escut en relleu a la llinda de la porta; una finestra renaixentista amb una petxina en relleu al dintell, i una motllura que acaba en dues testes de persona a mena de mènsules. Hi figura la data 1569.

Església de Sant Mamet de Riumors

Al municipi destaca l'església de Sant Mamet, amb dades de l'any 1019, que es va consagrar el 1150, per la qual cosa es creu que ja llavors ja hi va haver una reconstrucció. La gran inundació de l'any 1421 va arrasar el poble. Van reconstruïr l'església el segle XV o XVI, aprofitant elements de l'anterior. El resultat és una església d'una sola nau, que més tard va tornar a ser reformada i fortificada.

Església de Sant Julià i Santa Basilissa de Fortià

L’església parroquial de Sant Julià de Fortià és d’estil gòtic tardà, d’una nau amb capelles laterals i absis poligonal. El mur de migdia conserva elements romànics. El campanar és una torre de planta quadrada amb coberta apiramidada. Una sèrie de merlets decoratius coronen l’edifici. La nau és dividida en tres crugies i les voltes de la nau, el presbiteri i la capella són de creueria. L’edifici conegut com la Casa de la Reina Sibil·la és a l’extrem septentrional de la població; és un gran casal de planta i pis amb notable façana de grans carreus ben escairats i elegants finestrals rectangulars, obra renaixentista però amb una línia senzilla i austera. El poble té un arxiu municipal.
Les festes més importants del poble són la cavalcada de Reis, que va des de Fortià fins a Vila-sacra; la festa major d’hivern, per Sant Julià i Santa Basilissa, al gener; i la festa de Sant Cels, el cap de setmana pròxim al 28 de juliol.

Església de Sant Miquel de Fluvià

L'antiga església del monestir de Sant Miquel de Fluvià és la parròquia. És situat a migdia de la població i el seu campanar, de grans proporcions, caracteritza la fesomia del nucli urbà. L'església de Sant Miquel, romànica, és de tres naus amb transsepte destacat dels murs laterals i capçada per tres absis semicirculars. L'estructura arquitectònica de l'edifici encaixa perfectament dins la segona meitat del segle XI i s'avé, doncs, amb les notícies històriques de la seva construcció. Els capitells esculpits de Sant Miquel són coronats per sengles impostes amb decoració vegetal o escacada, de cos molt allargat. Són notables els capitells de l'absis central i els de la nau central. Obra d'un mateix autor, que també esculpí les petites mènsules de les arcuacions exteriors de l'absis major, és un dels conjunts més importants de l'escultura romànica del segle XI i té un precedent ben clar en les impostes dels capitells de Sant Pere de Rodes. El monument és comparable a la part primitiva de la catedral d'Elna. Aquesta església va ser reformada al segle XVI.

Ermita de Sant Esteve del Mar

Edificació en ruïnes del castell , i una ermita que pertany a La Fosca de Sant Joan de Palamós .

La història del Castell de Sant Esteve de Mar, està plena de interrogants. Fins l'any 1277 que el rei Pere III , el Gran d' Aragó , el va comprar , no hi ha cap mena de registre , i durant la guerra civil es va cremar , lo poc que teníen .

Església de Sant Pere de Falgars

La parròquia de Sant Pere de Falgars, situada dalt de la cinglera, emmarcada per la serra de Cabrera fins a l'extrem de la cinglera d'Aiats i separada de Pruit per la petita serra de Mateus, forma part geogràficament de Collsacabra, i pertangué sempre a la diòcesi de Vic. Una gran cinglera, solcada de camins per on vessen els torrents, la uneix a la vall d'en Bas i la'n separa. El despoblament ha estat molt fort. Tenia dins la seva demarcació parroquial, a l'antic puig Calbell o de la Bastida (1 250 m), puig cònic vora la cinglera d'Aiats, una fortalesa, dita abans la Bastida de l'Infern, edificada pels germans Arnau i Guerau de Cabrera, castlans dels castells de Cabrera i de Castelló; el 1352 Artau de Foces o de Cabrera la vengué a Bernat II de Cabrera. Aquesta fortalesa, de la qual només hi ha unes poques restes i teulissos, tenia un terme propi, que comprenia els béns de la família Castelló-Cabrera.
L'església de Sant Pere de Falgars, que aglutinà aquest petit terme, és prop de la cinglera i el veïnatge del mas de la Coromina; ja és esmentada com a parròquia del bisbat del Vic en les més antigues llistes parroquials del segle XII. La base de l'edifici és romànica, de la fi del segle XI, amb un absis ornat de lesenes llombardes, però truncat per sota dels arquets cegats. Sofrí molt en els terratrèmols del 1428. Deixà de tenir culte regular el 1974. Prop seu, la rectoria, del 1640, l'antic hostal i les escoles formaven un petit carrer completat pel gran mas de la Coromina, amb quatre masoveries. A la plaça de davant de l'església hi ha unes nogueres corpulentes.

Església de Vilarroja i Font de la Polvora

Es una església moderna de un del barris de la ciutat de Girona anomenat Vilarroja-Font de la Pólvora

Església de la Sagrada Famila de Blanes

La història de la Parròquia de la Sagrada Família de Blanes està íntimament vinculada a les 224 cases que componen el veïnat de “Els Pins” i a la vida de les famílies que les ocuparen a l’estiu de 1961, famílies originaries en la seva major part de províncies diverses de l’Estat Espanyol, treballadors, la majoria dels qual ja vivia en condicions precàries a Blanes.

L’ erecció de la Parròquia de la Sagrada Família el diumenge 5 d’agost de 1962, anunciada a la comunitat cristiana en el Full Parroquial de Santa Maria de Blanes la setmana anterior, va donar inici a l‘activitat eccesial al nou temple.

El 16 de setembre de 1962, amb motiu de les festes en honor a la Patrona del Grup Ntra. Sra. del Vilar és celebrar l’Ofici per Mn.Lluis Amat, Assessor Eclesiàstic de la Delegació Provincial de Sindicas. L’homilia anà a càrrec del Lc.Mn.Xavier Xutglà Ruiz. Ecònom de la nova Parròquia de la Sagrada Família. La Missa fou cantada per l’orquestra Canigó de Girona.

Església de Santa Maria de Blanes

S'inicià el segle XIV, any 1350, i s'acabà el segle XV, any 1410. El 1438 a instàncies del comte de Mòdica es desafectà el cementiri que estava situat a la plaça del davant de l'església; les restes dels difunts es traslladaren al nou cementiri que envoltava el temple. Des de les hores també s'enterrava dins l'església. Jaume i Tomàs, fills naturals del vescomte Bernat de Cabrera, foren els primers en gaudir d'aquest privilegi els anys 1417 i 1418. Els vescomtes de Cabrera foren uns dels principals mecenes d'aquesta grandiosa obra, de tal manera que la vídua de Joan, comte de Cardona i de Prades, es feu obrir l'any 1487 una balconada des de dintre el Palau que donava a l'església per poder seguir sense sortir de casa seva les cerimònies religioses. El temple parroquial de Blanes, l'any 1936, era un dels exemplars gòtics més bells de l'entorn, sobretot la nau central per la austeritat de les seves columnes rematades amb una graciosa volta. Tenia dues coses que produïen impacte al visitant, el RETAULE BARROC de l'altar major i les dues trones obra del cèlebre arquitecte Antoni Gaudí. Tenia a més disset altars tots amb el retaule daurat. A la banda dreta de la nau a partir de l'altar major, hi havien els altars de les Animes, el Sant Crist, els Sants Bonosi i Maximià, Sant Elm, dels pescadors, Sant Isidre dels pagesos i el Carme. A la banda esquerra els altars de Sant Pere, Santa Llúcia, el Roser, els Sants Roc i Antoni, l'Assumpta, i Sant Josep. A continuació un pas duia a la capella del Santíssim que tenia l'altar del Sagrari, la Puríssima i el Cor de Maria. La Capella final era la dels Dolors.

Església de Sant Sebastià de Santa Coloma de Farners

Església situada a la plaça del mateix nom, rep el pelegrí de Tossa, que cada 20 de gener arriba caminant des de la població costanera. L’actual edifici es construí l’any 1876 i té 25 metres de llargada per 10 d’amplada, restaurat modernament. El presbiteri té forma trapezial més obert a la nau, més tancat on hi ha la imatge de fusta del Sant. Disposa de Cor i dos finestrals laterals que donen a la plaça amb vitralls que representen els dos sants locals: Sant Salvador d’Horta i Sant Dalmau Moner. A l’exterior només destaca el frontis de rajola decorada damunt la porta d’entrada amb el martiri del Sant i l’òcul superior enrajolat de color vermell per indicar la sang del martiri.

Església de Sant cebrià dels Alls

L'església, del romànic tardà i actualment fora del culte, va ser cedida el 2002 per un particular que l'havia adquirit deu anys abans.
L'immoble té una nau rectangular amb presència d'un absis semicircular orientat a llevant i forma part –amb la rectoria totalment enrunada i el castell de Camós, restaurat el 2004– de l'antic nucli de Sant Cebrià dels Alls, agregat el 1829 a Cruïlles. Fins a finals del segle XIX va ser l'església parroquial d'un conjunt de masies conegut també com a Camós prenent el nom del castell que se situa al seu costat.
L'indret es menciona ja en documents de l'any 1062. I gràcies a documents de 1359 i de 1370 sabem que aquest petit nucli tenia 28 i 38 llars o famílies respectivament, xifres que indiquen que hi havia més d'un centenar d'habitants. El 1332 es va dedicar un altar secundari a Santa Maria i entre els segles XVII i XVIII se li van afegir dues capelles laterals i la sagristia.

Església de Sant Martí de Capsec

A la falda del Capsec, és troba aquest bell edifici del segle XII. A la capçalera hi podem trobar un absis semicircular i un petit absis lateral, no accessible des de l'interior.

L'edifici està construït amb una única nau, tot i que a la capçalera sembla que es converteixin en tres. La nau està coberta per una volta de canó lleugerament apuntada. Està reforçada per tres arcs torals. Sobte al veure els falsos nervis que es van afegir posteriorment volent imitar voltes de creueria.

Església de Sant Martí de Solamal

Antiga església parroquial que passà a ser sufragància de la de Sant Pere Despuig al segle XVI. L'estructura original del temple és del segle XII, tot i que va ser modificada en època posterior. Es va afegir la sagristia i altres dependències al costat sud. Conserva el seu absis semicircular amb una finestra d'arc de mig punt . Té una única nau. La porta d'entrada, adovellada i de mig punt, és a l'oest. Just a sobre podem veure una finestra de doble esqueixada. El campanar és de torre i es va construir al segle XVII a partir d'un existent de cadireta. A l'interior del temple podem trobar una gran una pica baptismal romànica del segle XII i una pica beneitera d'època barroca.