
sábado, 24 de julio de 2010
Església de Sant Tomàs de Fluvià

Església de Sant martí de l'Armentera

lunes, 19 de julio de 2010
Església de Santa Seclina

Església de Sant Menna de Vilablareix

Església de Santa Maria de Pujals dels Pagessos

Església de Sant Andreu de Terri

Església de Sant Esteve de Sords

A l'interior hi ha quatre capelles, una antiga pica baptismal de pedra i una làpida al paviment que conté de segur les despulles d'algun antic rector de la parròquia . A la façana es pot observar una notabilíssima porta (1705) i una torre campanar molt alta que es va estrenyent a mida que puja l'altura.
sábado, 17 de julio de 2010
Església de Santa Maria de Camós

jueves, 15 de julio de 2010
Església de Sant Miquel de Palol de Revardit

Església de Sant Martí de Riudellots de la Creu

Església de Sant Andreu de Mata

Església de Sant Julià de Corts

Arrasada la primitiva església pels hongaresos entre el 924 i el 930, aquesta es construí de nou. Consta que el 1017 el nou edifici ja estava alçat, si bé en poc temps es reconstruiria de nou, l'any 1102, quan el bisbe Bernat Humbert concedí una llicència per fer-ho, juntament amb un cementiri contigu. En la major part de la seva estructura és l'església actual. El següent any la nova església estava a punt, i fou lliurada, amb el cementiri, al mateix bisbe. L'any 1017 el temple havia estat propietat del monestir de Sant Esteve de Banyoles, però dos anys després, el 1019, la comtessa Ermessenda cedí l'església a la canònica de Girona. El 1579 li fou unida l'església, també parroquial, de Sant Andreu de Mata que recuperà la seva autonomia el 1965
Església de Sant Joan de Borgonyà
El 1623 es va reformar la façana, afegint un campanar de torre quadrada.
Església de Sant Joan de les Pedreres

La seva edificació és de l’any 1975 -1977 coincidint en l’època en que el barri, on està situada, s’anava formant.
La seva construcció és molt senzilla, sense cap element arquitectònic d'importancia.
Una creu de ferro dóna identitat a l’edifici com a església
L’interior, amb la seva senzillesa, aconsegueix una calidesa, produïda en part per la pedra de porqueres com a element bàsic en la seva decoració.
Església de Sant Romà de Miànegues

Situada a la plaça del Veïnat de Miànegues, el seu origen inicial era romànic del segle XII, però amb importants reformes fetes al segle XVIII que van modificar profundament la seva estructura i li van donar una configuració barroca.
Consta d'una sola nau rectangular amb un absis semicotogonal. Als laterals hi ha capelles i annexos.
La façana prinicipal presenta una portalada amb llinda de pedra i el campanar és de planta quadrada.
Aquesta església està dedicada a Sant Romà.
jueves, 1 de julio de 2010
Església de Santa Cristina D'aro


El temple té dues naus i transepte. A la banda de tramuntana de l'església hi van ser afegides tres capelles laterals, probablement als segles XVI o XVII.
L'església posseeix un relleu preromànic i una porta romànica del segle XII o XIII. La porta de la façana principal és rectangular i data del segle XVIII.
La torre-campanar té estructures romàniques, i ha estat coberta al segle XX amb rajoles verdes.
A l'interior de l'església hi ha el retaule de Santa Cristina, del qual és autor un mestre català del segle XVI, amb influència de l'escola valenciana. Joan Pujades va dissenyar-ne l'estructura. Les pintures són, probablement, de Joan Sanches Galindo.
A les capelles laterals s'hi conserven igualment unes teles realitzades al segle XX per l'artistes cassanenc Benet Casabó.
Església de Santa Maria de Vista Alegre de Girona

Ermita de Sant Baldiri

Al febrer de 2008 , presenta un estat de ruïna total , i lamentablement no hi ha cap senyal de restauració , sí que unes quantes persones que estimen la natura , hi fan un manteniment de brosses , tallant les bardisses , matolls... crec que es una feina poc agraïda i de vegades amb algún ensurt , i perill de fer-se mal.
Església de Sant Martí de Romanyà de la Selva

planta de creu grega, el braç de llevant de la qual forma l'absis. L'edifici és cobert amb voltes de canó, reforçades
per arcs de ferradura.
És considerada una construcció pre-romànica molt evolucionada ja que la disposició en planta, els arcs de
ferradura i la tecnologia utilitzada en la construcció és tradicional dels edificis pre-romànics, però també conté
elements romànics, com per exemple les finestres de doble esqueixada. Data de finals del segle X.
Les finestres de doble esqueixada i l'aparell força regular dels murs ja deixen entreveure les formes romàniques.
El terra de l'església està fet amb lloses de pedra, indicant la seva antiguitat. La imatge de fusta de l'interior,
representa sant Martí, realitzada al segle XX per l'escultor olotí Modest Fluvià La torre campanar es creu que
pertany al segle XI o posterior, ja que presenta una construcció més evolucionada que la resta de l'església.
La porta de migdia és protegida per un petit porxo.
A la part posterior de l'església, s'hi emplaçava l'antic cementiri de la parròquia que fou clausurat per manca
d'higiene el 1911. El mateix mes es construí el nou cementiri a la seva ubicació actual per un preu de 1900 ptes.
L'any 1999 l'escultor Antonio Delgado va fer donació de l'escultura de la mare de Déu de Romanyà., És de bronze
massís i està molt ben falcada a fi i efecte d'evitar els robatoris. Es troba al mur exterior dret de la plaça.
Església de Sant Pere Pescador

L'església actual fou construïda el 1682 sobre de la que era l'antiga església romànica (encara s'en poden veure unes restes al costat nord'), formant una nau amb capelles laterals i una capçalera poligonal. Té la façana de ponent i la porta principal és decorada amb columnes adossades, amb grossos capitells que imiten l'estil corinti. Sobre la llinda hi ha un frontó que emmarca una fornícua. Al centre del mur, damunt la porta, hi ha un rosetó.
El campanar sobre la seva base de planta quadrada s'alça el cos superior, octogonal, que posseeix quatre arcades de mig punt, fetes amb rajols, i la torre acaba amb una terrassa en la qual quatre arcades que s'uneixen en el punt més alt formen un remat que sembla iniciar una cúpula que no s'acabà de construir. L'absis té una sagristia a cada banda.