Església de Sant Tomàs de Fluvià

Priorat benedictí fundat cap al darrer terç del segle XI pels monjos de Sant Víctor de Marsella. Va tenir un petita comunitat monàstica que es va extingir al segle XV. L'església té una nau amb transsepte i una capçalera formada per un absis central i dues absidioles semicirculars. La nau era coberta amb volta de canó apuntada, que es conserva només fina a la meitat de la nau. Els braços del transseptes es cobreixen amb voltes de quart de cercle, solució inusual que ha fet pensar que la idea original hauria estat un temple de tres naus. La façana on hi ha la porta adovellada i el campanar d'espadanya respon a una reforma tardana, potser deguda als danys causats per la inundació de l'any 1421. De l'interior cal destacar especialment el conjunt pictòric, descobert l'any 1982. Només n'han pervingut les pintures de l'absis i un tram de la volta, restaurades i col·locades sobre un suport sintètic. Alguns especialistes daten les pintures de l'absis, amb el Pantocràtor entre àngels i evangelistes, cap a la fi del segle XII, mentre que les de la nau, amb imatges de la passió de Crist, podrien ser d'inicis del XIII.

Església de Sant martí de l'Armentera

La primera notícia de l'església de Sant Martí de l'Armentera és de l'any 974, quan era possessió del monestir de Sant Pere de Rodes. El temple actual va ser construït el segle XIX, aprofitant algun element de l'antiga església romànica (dels segles XII o XIII). És un gran edifici d'una sola nau amb creuer, capelles laterals i absis poligonal. El campanar és situat en un dels extrems de la façana, de planta quadrada a la base i octogonal a la part superior.

Església de Santa Maria de Lloret

Església de Santa Seclina

El veïnat de Santa Seclina és a l’entrada del tascó que allarga el terme de Caldes de Malavella vers el SE, entre les demarcacions de Vidreres i Llagostera (Gironès). L’església parroquial de Santa Seclina, totalment renovada en època barroca, destaca per el seu esvelt campanar. Des del segle XIII figura als vells nomenclàtors de la diòcesi gironina com a parròquia rural amb el nom de Santa Seculina o Seclina. Centra un conjunt de cases escampades. En aquest veïnat resten uns murs, l’absis i un arc triomfal de l’església preromànica de Caulès Vell, dedicada a sant Esteve

Església de Sant Menna de Vilablareix

El poble de Vilablareix , cap històric del terme, és situat al NW del terme, a 118 m d'altitud. Centra el poble l'església parroquial de Sant Menna, que és documentada el 882 (“Sancti Menne, basilica in Villa Ablares”), quan el bisbe de Girona Teuter va fer donació de diversos delmes situats en aquesta parròquia a la seu gironina. Apareix mencionada un altre cop el 1019 en la dotació de la canònica gironina. L'edifici actual, amb un campanar acabat en piràmide, fou refet en època moderna. Al s. XIV n'adquiriren la senyoria els Santcliment, i posteriorment fou lloc reial.

Església de Santa Maria de Pujals dels Pagessos

El poble de Pujals dels Pagesos , al sector septentrional del terme, a l’interfluvi de les rieres de Garrumbert i de la Farga, apareix citat antigament com a Podialis Rusticorum. El poble i la seva església parroquial de Santa Maria són ja esmentats el 1017. L església és romànica, ampliada amb capelles posteriors, i té una porta amb triple arquivolta en la façana W. Té una pica baptismal gòtica. Hi habitaven els llauradors dependents dels senyors que vivien a Pujals dels Cavallers. Almenys des del 1279 hom distingeix aquests dos nuclis propers de poblament. Celebren la festa major el segon diumenge de setembre.El llogaret de Palol de Farga és situat al NE del terme, a l’esquerra de la riera de la Farga.

Església de Sant Andreu de Terri

El poble de Sant Andreu del Terri és situat a la dreta del riu, entre aquest i la carretera de Medinyà. La seva església de Sant Andreu és sufragània de la de Ravós del Terri; havia estat antigament possessió del monestir d'Amer; com a tal és mencionada en una butlla del segle IX que Carles el Calb atorgà a favor d'aquest monestir ( Sanctae Andreae. Cella sita super fluvium Sterriam). Apareix novament mencionada el 922 en un precepte de Carles el Simple, i el 1187 en la butlla del papa Climent III a favor del monestir d'Amer. És una església romànica, d'una nau, absis senzill i un campanar gòtic que descansa en el mur occidental. Era lloc reial. El dimenge després del 30 de novembre celebren la festa major en honor de Sant Andreu.

Església de Sant Esteve de Sords

L'església parroquial dedicada a Sant Esteve ja figura esmentada a finals del segle X, bé que l'edifici actual conté molts elements afegits posteriorment. És de planta romànica, amb un interessant absis que de ben segur respecta l'estructura primitiva. Fou renovada parcialment el segle XVIII, quan es construïren les naus laterals i la sagristia, tal com ho denota la inscripció d'un finestral que porta la data de 1785.

A l'interior hi ha quatre capelles, una antiga pica baptismal de pedra i una làpida al paviment que conté de segur les despulles d'algun antic rector de la parròquia . A la façana es pot observar una notabilíssima porta (1705) i una torre campanar molt alta que es va estrenyent a mida que puja l'altura.

Església de Santa Maria de Camós

L'Església d'origen romànic va ser reformada en profunditat a principis del segle XX i va perdre el seu aspecte primitiu. Una petita escultura de Santa Teresa corona el dintell, sobre la porta principal .Al campanar s'hi llueix una campana amb la inscripació de TRESA, de l'octubre de 1957, fent referència al culte que aquesta santa havia tingut en aquesta església parroquial, que fou coneguda també com església de Santa Teresa. A la part posterior es pot veure tapiada, el que fou l'antiga porta principal amb columnes i capitells propis del barroc.

Església de Sant Miquel de Palol de Revardit

El poble de Palol de Revardit , és a l’esquerra del Revardit, al sector nord-occidental del terme. L’església parroquial de Sant Miquel, situada dins el conjunt del que fou castell emmurallat i documentada el 1076, és un edifici romànic d’una sola nau, més dues d’afegides posteriorment, i absis semicircular amb fris ornat. Damunt la façana ponentina hi ha un campanar de planta quadrada i la porta, a migdia, és d’època més tardana.

Església de Sant Martí de Riudellots de la Creu

El poble de Riudellots de la Creu és situat a llevant del terme, entre les rieres de Riudellots i de Marimanya. Destaca l’església parroquial de Sant Martí, datable entre els segles XII i XIII, per bé que molt modificada. Celebra la festa major en honor de la Mare de Déu del Remei, el segon diumenge d’octubre, i la festa de Sant Martí el diumenge pròxim a l’11 de novembre.

Església de Sant Andreu de Mata

Església romànica d’una sola nau acabada amb creuer i absis semicircular. Destaca el campanar d’espadanya amb teulat pronunciat a quatre vessants amb un entramat de fusta. Els murs són de carreus de travertí ben treballats; són allargats i col·locats en filades de manera regular. L’entrada a l’església és a la façana lateral de migdia: la portalada és amb arc de mig punt de dovelles. Tant a la façana principal com al mur de migdia hi ha dues finestres d’obra romànica. La primera té dintell en forma d’arc de punt rodó i la segona és adovellada. L’interior de la nau és cobert amb una volta de canó lleugerament apuntalada que acaba damunt una imposta. L’absis i el creuer són de construcció més recent (s. XX). Les capelles són cobertes amb volta de creueria. S’accedeix al campanar a través del cor. Corona la coberta un llanternó. Les dues campanes que el presideixen s'anomenen Maria Fàtima la més petita, i la més gran Maria Dolors-Miquela i van ser col·locades el 1952.

Església de Sant Julià de Corts

Arrasada la primitiva església pels hongaresos entre el 924 i el 930, aquesta es construí de nou. Consta que el 1017 el nou edifici ja estava alçat, si bé en poc temps es reconstruiria de nou, l'any 1102, quan el bisbe Bernat Humbert concedí una llicència per fer-ho, juntament amb un cementiri contigu. En la major part de la seva estructura és l'església actual. El següent any la nova església estava a punt, i fou lliurada, amb el cementiri, al mateix bisbe. L'any 1017 el temple havia estat propietat del monestir de Sant Esteve de Banyoles, però dos anys després, el 1019, la comtessa Ermessenda cedí l'església a la canònica de Girona. El 1579 li fou unida l'església, també parroquial, de Sant Andreu de Mata que recuperà la seva autonomia el 1965

Església de Sant Joan de Borgonyà

L'església, fou consagrada l'any 1142. Fou una possessió de la ciutat de Girona, fins que en 1399 .

Està formada per una sola nau, coberta amb una volta apuntada capçada a l'est per un absis semicircular.

Amb el temps li van afegir la rectoria, una capella i una sagristia.
El 1623 es va reformar la façana, afegint un campanar de torre quadrada.

Església de Sant Joan de les Pedreres

La seva edificació és de l’any 1975 -1977 coincidint en l’època en que el barri, on està situada, s’anava formant.
La seva construcció és molt senzilla, sense cap element arquitectònic d'importancia.
Una creu de ferro dóna identitat a l’edifici com a església
L’interior, amb la seva senzillesa, aconsegueix una calidesa, produïda en part per la pedra de porqueres com a element bàsic en la seva decoració.

Església de Sant Romà de Miànegues

Situada a la plaça del Veïnat de Miànegues, el seu origen inicial era romànic del segle XII, però amb importants reformes fetes al segle XVIII que van modificar profundament la seva estructura i li van donar una configuració barroca.

Consta d'una sola nau rectangular amb un absis semicotogonal. Als laterals hi ha capelles i annexos.

La façana prinicipal presenta una portalada amb llinda de pedra i el campanar és de planta quadrada.

Aquesta església està dedicada a Sant Romà.

Església de Santa Cristina D'aro

Té les estructures bàsiques d'un edifici preromànic del segle X. S'hi combinen elements de la tradició arquitectònica (arcs de ferradura) amb elements de la nova arquitectura que aparegué al país al primer terç del segle XI (absis semicircular amb arc presbiteral, i elements decoratius llombards).
El temple té dues naus i transepte. A la banda de tramuntana de l'església hi van ser afegides tres capelles laterals, probablement als segles XVI o XVII.
L'església posseeix un relleu preromànic i una porta romànica del segle XII o XIII. La porta de la façana principal és rectangular i data del segle XVIII.
La torre-campanar té estructures romàniques, i ha estat coberta al segle XX amb rajoles verdes.
A l'interior de l'església hi ha el retaule de Santa Cristina, del qual és autor un mestre català del segle XVI, amb influència de l'escola valenciana. Joan Pujades va dissenyar-ne l'estructura. Les pintures són, probablement, de Joan Sanches Galindo.
A les capelles laterals s'hi conserven igualment unes teles realitzades al segle XX per l'artistes cassanenc Benet Casabó.

Església del Pla de Sant Pol (S'Agaró)

Església moderna del barri del Plà de Sant Pol de S'Agaró (Castell d' Aro)

Església de Santa Maria de Vista Alegre de Girona

Església moderna de Santa Maria de Vista Alegre de Girona que dona servei cristià als fidels del C/ del Carme i del barri que porta el mateix nom de Vista Alegre , de Girona.

Ermita de Sant Baldiri

Uns 4 km al S de Solius, prop del límit amb Tossa, s’alça la capella de Sant Baldiri, construcció popular barroca dels segles XVII-XVIII.
Al febrer de 2008 , presenta un estat de ruïna total , i lamentablement no hi ha cap senyal de restauració , sí que unes quantes persones que estimen la natura , hi fan un manteniment de brosses , tallant les bardisses , matolls... crec que es una feina poc agraïda i de vegades amb algún ensurt , i perill de fer-se mal.

Església del Sagrat Cor de Girona

Església del Sagrat Cor de Jesús. (Dominics)

Església de Sant Martí de Romanyà de la Selva

La preciosa església de Sant Martí és un temple amb
planta de creu grega, el braç de llevant de la qual forma l'absis. L'edifici és cobert amb voltes de canó, reforçades
per arcs de ferradura.
És considerada una construcció pre-romànica molt evolucionada ja que la disposició en planta, els arcs de
ferradura i la tecnologia utilitzada en la construcció és tradicional dels edificis pre-romànics, però també conté
elements romànics, com per exemple les finestres de doble esqueixada. Data de finals del segle X.
Les finestres de doble esqueixada i l'aparell força regular dels murs ja deixen entreveure les formes romàniques.
El terra de l'església està fet amb lloses de pedra, indicant la seva antiguitat. La imatge de fusta de l'interior,
representa sant Martí, realitzada al segle XX per l'escultor olotí Modest Fluvià La torre campanar es creu que
pertany al segle XI o posterior, ja que presenta una construcció més evolucionada que la resta de l'església.
La porta de migdia és protegida per un petit porxo.
A la part posterior de l'església, s'hi emplaçava l'antic cementiri de la parròquia que fou clausurat per manca
d'higiene el 1911. El mateix mes es construí el nou cementiri a la seva ubicació actual per un preu de 1900 ptes.
L'any 1999 l'escultor Antonio Delgado va fer donació de l'escultura de la mare de Déu de Romanyà., És de bronze
massís i està molt ben falcada a fi i efecte d'evitar els robatoris. Es troba al mur exterior dret de la plaça.

Església de Sant Pere Pescador

L'església actual fou construïda el 1682 sobre de la que era l'antiga església romànica (encara s'en poden veure unes restes al costat nord'), formant una nau amb capelles laterals i una capçalera poligonal. Té la façana de ponent i la porta principal és decorada amb columnes adossades, amb grossos capitells que imiten l'estil corinti. Sobre la llinda hi ha un frontó que emmarca una fornícua. Al centre del mur, damunt la porta, hi ha un rosetó.

El campanar sobre la seva base de planta quadrada s'alça el cos superior, octogonal, que posseeix quatre arcades de mig punt, fetes amb rajols, i la torre acaba amb una terrassa en la qual quatre arcades que s'uneixen en el punt més alt formen un remat que sembla iniciar una cúpula que no s'acabà de construir. L'absis té una sagristia a cada banda.