El 917 alguns historiadors esmenten Fontcoberta com a nucli de poblament. D'altres, l'assenyalen cap al 922-925. El cas és que una d'aquestes dates correspon al document de consagració de la seva església, dedicada a Sant Feliu i Sant Pere, pel bisbe de Girona Wigo. El lloc de Fontcoberta era del prevere Eldefred, que l'havia heretat dels seus pares, el qual en la data expressada cedí a l'església les terres que posseïa a Fontcoberta, Savarrés i Centenys.
Arran de la invasió del país pels bàrbars hongaresos que arrasaren diverses esglésies de les nostres terres, el desastre repercutí també a la de Fontcoberta, que posteriorment es va anar arranjant, com ho demostra un document datat l'any 957.
Fontcoberta, a l'igual que altres llogarrets dels voltants de Banyoles, va quedar molt vinculat al monestir. L'acta de consagració de l'església de Sant Esteve de Banyoles (any 1086) i més tard la butlla del papa Urbà II, així ho acrediten. Pere Galceran de Cartellà, abans de marxar a la batalla de les Navas de Tolosa, va dividir en tres parts els delmes que rebia de la parròquia de Sant Feliu de Fontcoberta. L'una la cedí a Ramon d'Espasens, senyor del castell i terme del seu nom, les altres dues va repartir-les entre Guillem de Torres, senyor de Sant Bartomeu de Torres, i el senyor de Pujarnol, Tortosa de Mercadal.
No hay comentarios:
Publicar un comentario