El poble de Sant Iscle d'Empordà , a ponent del cap de municipi, és al cim d'un pujol. Les masies (n'hi ha algunes de notables dels segles XVI-XVIII) s'escampen sense ordre entre l'església i les restes del castell. Els darrers temps algunes cases han estat convertides en segona residència. L'església de Sant Iscle i Santa Julita fou consagrada pel bisbe Berenguer de Girona el 1123. S'esmenta, juntament amb el castell (forcia et ecclesia intitulata de Sancto Acisclo), en un document del 1271. És una construcció romànica, del segle XII, d'una nau amb un absis semicircular, molt modificada posteriorment i amb una altra nau, del segle XVII, afegida al costat nord de l'antiga. A la façana occidental hi ha la porta primitiva, ara només visible des de l'interior de l'església. La nau romànica es comunica amb la del XVII mitjançant una sola arcada de molta llum, datada el 1632.
No hay comentarios:
Publicar un comentario