L’església de Sant Julià de Llers ja apareix esmentada com a parròquia en el testament de Bernat de Tallaferro de l’any 1.020. Es suposa que devia existir des de força abans. L’any 1.459 amenaçava ruïna i hagué de ser restaurada. A finals del S. XVIII fou engrandida notablement, conservant-se poques parts de l’església antiga. Aquest darrer temple fou el que es destruí amb l’explosió de l’any 1.939.
Durant la retirada, una gran part del poble de Llers volà pels aires com a conseqüència de l'explosió de les 200 tones de dinamita que hi havia emmagatzemada a l'església parroquial. Franco decretà que es mantinguessin les runes de la part del poble afectat per a que sempre es recordés la crueltat dels "vermells". Això va ser al 1.939 poc després d'acabar la Guerra Civil. La casa on Dalí hi va estar de jovenet (can Dalí) que era una casa senyorial, també va resultar afectada.
L’església estava separada uns 300 m. del castell, vers nord-est. Al seu voltant hi havia el barri de Sant Sebastià i una capella. En aquest barri hi havia hagut l’hospital medieval i el castell de Bellver (anomenat Castell d’Avall per la seva situació respecte el castell principal ). La nova església de Sant Julià fou construïda poc després de l’any 1.939 en l’actual Poble Nou de Llers, a càrrec de la institució que s’anomenava «De Regiones Devastadas».
No hay comentarios:
Publicar un comentario