La parròquia de Meranicos és esmentada a l’Acta de Consagració de la Catedral d’Urgell el segle X i pertanyia al pagus ollorbitensis.
És un edifici del segle XII d’una sola nau amb absis semicircular però que ha patit fortes transformacions. Les parts més antigues són l’absis i la portalada, tot i que aquesta va ser traslladada a començaments del segle XVIII. El cos afegit sobre l’antiga nau es creu que tenia una funció defensiva per reforçar la presència del castell de Meranges , situat sobre el turó que domina el poble.
L més destacable és la porta així com la finestra de l’absis per la presència d’elements escultòrics. La primera té un arc de mig punt amb cinc arquivoltes de granit. Els capitells, de gres d’Isòvol, estan molt erosionats i desdibuixats, tot i així, hom hi pot distingir motius vegetals i zoomorfs. La porta està coberta de ferros forjats i acanalats i acabats de forma cargolada. La finestra presenta una gorja exterior ornada amb boles.
L més destacable és la porta així com la finestra de l’absis per la presència d’elements escultòrics. La primera té un arc de mig punt amb cinc arquivoltes de granit. Els capitells, de gres d’Isòvol, estan molt erosionats i desdibuixats, tot i així, hom hi pot distingir motius vegetals i zoomorfs. La porta està coberta de ferros forjats i acanalats i acabats de forma cargolada. La finestra presenta una gorja exterior ornada amb boles.
No hay comentarios:
Publicar un comentario