Església parroquial de Sant Cristòfol de Les Planes
Se li atribueix una data de construcció anterior al segle X. Del S. XII en destaca una magnífica majestat policromada, que es conserva al Museu Episcopal de Vic, i a la parròquia de les Planes se’n conserva una reproducció de l’original. L’Església va ser destruïda pels terratrèmols de 1427-1428, que la deixaren completament arrasada. En el seu lloc s’alçà una església gòtica d’una sola nau amb un absis de vuit trams de volta radial i capelles adossades. Entorn del 1466 ja estava força enllestida ja que aleshores s’hi obrava un retaule sobre taula de fusta.
Les èpoques d’esplendor se situen en els segles XVII amb la construcció de la capella del Roser amb retaule, la construcció de les capelles de les Ànimes del Salvador i la de Sant Isidre. Durant la dècada de 1651 s’amplià l’edifici en la part del portal i el presbiteri. I del segle XVIII en destaca la construcció
de l’espectacular retaule de l’altar major, on hi sobresortien la imatge central de Sant Cristòfol portant l’Infant Jesús a coll i els quatre atlans del sòcol.
La següent transformació més rellevant va ser durant l’acabament de la guerra civil, el 1939, quan el comitè de milícies antifeixistes de Salt la dinamità, la feu volar juntament amb la casa rectoral, el cementiri i els edificis circumdants. L’actual església es va fer seguint el projecte de l’arquitecte barceloní Lluís Bonet - deixeble d’Antoni Gaudí- avalat per Pere Sacrest, propietari de la Dusol.
A l’interior de l’església destaca el Crist en majestat (1987) que recrea un Crist barroc que hi hagué anteriorment conegut com “Lo Sant Cristo Gros”
Se li atribueix una data de construcció anterior al segle X. Del S. XII en destaca una magnífica majestat policromada, que es conserva al Museu Episcopal de Vic, i a la parròquia de les Planes se’n conserva una reproducció de l’original. L’Església va ser destruïda pels terratrèmols de 1427-1428, que la deixaren completament arrasada. En el seu lloc s’alçà una església gòtica d’una sola nau amb un absis de vuit trams de volta radial i capelles adossades. Entorn del 1466 ja estava força enllestida ja que aleshores s’hi obrava un retaule sobre taula de fusta.
Les èpoques d’esplendor se situen en els segles XVII amb la construcció de la capella del Roser amb retaule, la construcció de les capelles de les Ànimes del Salvador i la de Sant Isidre. Durant la dècada de 1651 s’amplià l’edifici en la part del portal i el presbiteri. I del segle XVIII en destaca la construcció
de l’espectacular retaule de l’altar major, on hi sobresortien la imatge central de Sant Cristòfol portant l’Infant Jesús a coll i els quatre atlans del sòcol.
La següent transformació més rellevant va ser durant l’acabament de la guerra civil, el 1939, quan el comitè de milícies antifeixistes de Salt la dinamità, la feu volar juntament amb la casa rectoral, el cementiri i els edificis circumdants. L’actual església es va fer seguint el projecte de l’arquitecte barceloní Lluís Bonet - deixeble d’Antoni Gaudí- avalat per Pere Sacrest, propietari de la Dusol.
A l’interior de l’església destaca el Crist en majestat (1987) que recrea un Crist barroc que hi hagué anteriorment conegut com “Lo Sant Cristo Gros”
No hay comentarios:
Publicar un comentario