Església de Sant Quirze i Santa Julita de Campllong

Situada en el nucli central, en una petita elevació del terreny, voltada de gespa i d'arbres, és un plaer seure una estona en els bancs que conviden al repòs i a l'abstracció.

El 1279-80 es fa referència de l'ecclesia de Campolongo ("Rationes Decimarum Hispaniae). El 1319 hi efectuà la visita pastoral el bisbe de Girona, Pere de Rocabertí.

Les èpoques de reconstrucció són molt ben definides en aquesta església: segles XV, XVI I XVII. Es nota molt clarament la part antiga en el presbiteri, de forma rectangular. No es descarta la seva construcció en els primeres èpoques del romànic. Ben poca cosa resta així i tot d'aquella església primitiva que constava d'una sola nau i el campanar, amb una escala d'accés. L'antiga volta de punta d'ametlla del presbiteri es perllonga fins a la meitat de la nau, on canvia l'estructura, indicant clarament una nova època de construcció.

L'any 1958 es va fer una capella lateral amb altar dedicat a la Verge del Roser. L'esvoranc que es va haver de practicar en el mur desgracià la volta que, inevitablement, s'hagué de renovar.

En aquesta capella va aparèixer una làpida sepulcral pertanyent a un personatge de Can Pou, família potentada del lloc. Tots els terrenys del contorn de l'antiga rectoria, amb una extensió de 13 o 14 vessanes, on avui dia esta ubicada la urbanització "La rectoria" eren propietat dels Pou, els quals en feren donació a la parròquia. A la làpida s'hi llegeiux: A 10 de maig de 164...morí Pere Pou de la Palancha ordena dos aniversaris y una missa de Ntra. Sra. Ab los goigs y los dissabtes lo quiscuna semana. R.I.P.

La capella que s'obrí a la banda oposada és de data posterior: 1724, dedicada al Sant Crist. Hi ha una clau de volta artísticament esculpida. Obres ulteriors efectuades en aquesta capella evidenciaren l'existència d'una altra làpida funerària que quedà al descobert en abaixar el paviment, ja que els esglaons que hi havia deixaren la pedra tombal esfondrada. En ésser arranjada a un sol nivell és quan va aparèixer la làpida amb la consegüent inscripció. Hi havia estat enterrat un sacerdot, fill del poble, de Can Piferrer, que havia exercit de vicari a Bordils. Emmalaltí i vingué a morir a la casa pairal. La partida de defunció i el seu testament foren trobats pel rector, mossèn Pere Casellas. El document testamentari prescrivia que volia ésser enterrat a la capella de la Crucifixió. El seu traspàs esdevingué l'any 1792 i el testament fou fet davant del rector de la parròquia.