És aquesta una de les parròquies més antigues de l'època carolíngia.[2] Pel maig del 844 el rei Carles el Calb, des de Sant Cerní de Tolosa, reconeixia al monestir de Banyoles la propietat d'aquesta església, situada en un lloc que havia estat vila romana de Sisterius: in Sisteriano, domus Sancte Marie; reconeixement que es repeteix en altres diplomes palatins dels anys 866, 878 i 979. En el testament de Seniofred, comte de Cerdanya – Besalú, atorgat en el 966, es parla de la "parròquia de Viladert". De semblant manera, en el del comte-bisbe Miró de Besalú, del 979, hom l'anomena Villa erte, adjectiu que de segur li provenia de la seva situació propera al riu Fluvià. La identificació de la vila Sisteriano amb l'actual parròquia de Vilert és evident. Benet VIII, en la butlla del 1017, diu textualment: in Cisteriano, que dicunt Villavert, ecclesia Sancte Marie cum ipsa parrochia.
Urbà II escriu Villa Azert en 1096; Villacert en 1226 el rei Jaume I, i Vilert, definitivament, des del fogatge de Pere IV, de l'any 1359. El vell temple romànic, que ha arribat fins a nosaltres, tenia una àbsida i dues absidioles, úniques restes que junt amb la caixa del campanar i part dels murs exteriors, sagnats per l'obertura de capelles en el segle XVI es conserven encara. El portal gòtic és obra del 1426.
No hay comentarios:
Publicar un comentario