La vila d’Osor, es troba a la vora de la riera i encerclada de muntanyes. Centra la població l’església parroquial (dedicada a sant Pere, sant Joan i sant Tomàs), que, documentada des del 917, fou reedificada i consagrada el 1125. Els terratrèmols iniciats el 1425 afectaren greument la vila, situada prop de l’epicentre: el 10 d’abril de 1427 els jurats de Girona escrivien al rei que “totes les cases de la vall e lloc d’Osor se són enderrocades”, i el 2 d’agost als jurats de Perpinyà que a Sant Pere d’Osor “eren trencats los ponts e enderrocada la isglésia”, la qual hagué de ser reconstruïda precipitadament, i a la fi del segle XVIII fou totalment transformada en un edifici barroc amb elements neoclàssics. El 1977, amb motiu de l’enderrocament d’una part del convent de monges adossat, aparegué l’extrem del creuer de l’església romànica, amb un bonic parament amb les clàssiques arcuacions llombardes marcant el doble vessant de la teulada.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario