El poble de Vilopriu (81 h el 2006) és a la dreta de la riera del seu nom, tributària del Ter, a 82 m d'altitud. La tossa edificada a l'entorn del castell i de l'església, amb carrerons curts i estrets i cases dels segles XVI-XVIII, forma un conjunt d'interès arquitectònic. El poble s'allarga vers el N amb el raval del Carrer Nou al llarg del vell camí en direcció cap a les terres veïnes de l'Alt Empordà. Vers el S hi ha un grup de masies disperses. L'església parroquial de Sant Pere de Vilopriu és situada a l'angle NW del recinte del castell aprofitant els murs d'una ala. És una obra dels segles XVII i XVIII de planta rectangular; a la part superior de la façana es destaquen dues gàrgoles esculpides. La volta de creueria és de tradició gòtica i l'interior és ornat amb motllures i relleus de guix. En obres fetes al sector del castell que és al costat de l'actual església es va descobrir un fragment de mur corbat que es pensa que podria pertànyer a una anterior església romànica. L'església de Villaprivo és esmentada els anys 1279 i 1280. El topònim apareix escrit així l'any 1316, mentre que el 1319 s'escriu Viloprivo, i a la fi del segle XIV, Vilauprivo.
No hay comentarios:
Publicar un comentario